Ginebra (beguda)

Infotaula begudaGinebra
Epònimjenever (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Tipusbeguda destil·lada Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Grau alcohòlic37,5 vol% Modifica el valor a Wikidata
Un cambrer servint ginebra.

La ginebra és un aiguardent compost d'uns 40 graus alcohòlics que s'obté de la redestil·lació d'alcohol que pot procedir de la fermentació i la destil·lació de maceracions diferents productes: malt, blat de moro, vi, etc., i en el qual han estat macerats ginebrons i petites quantitats d'herbes aromàtiques (coriandre, angèlica, etc.). És originari d'Holanda al segle xvi, passà a Anglaterra i d'allí a Menorca, on s'anomena gin.[1]

A Menorca es fa una ginebra, o gin, molt popular. El mot «ginebra» ve del neerlandès genever, que deriva del francès genièvre (ginebró, gàbul de ginebre comú), però també pot tindre altres aromes com angèlica, anís, comí, coriandre o taronja. A Anglaterra, la ginebra més seca és la London Dry, i la que té més sabor és la Plymouth.[2]

La ginebra va aparèixer als Països Baixos Borgonyons (els actuals Països Baixos i part de l'actual Bèlgica) al segle xvii amb el nom de Genever - sovint s'atribueix la seva invenció al metge Franciscus Sylvius. Els historiadors d'aliments i begudes consideren que la destil·lació de la ginebra (pels holandesos, que revenien alcohol pur o mal vi portuguès tallat amb alcohol pur de ginebra - el gin - als anglesos) constitueix la gènesi de l'era dels alcohols forts, les "begudes espirituoses" a Europa. Era d'entrada una beguda espirituosa medieval. A partir d'aquí es va estendre a Anglaterra després que la Gloriosa Revolució hagués instal·lat Guillem III d'Anglaterra en el tron anglès. Apareixen les destil·leries anglès i produeixen un alcohol semblant al genever, el qual anomenen gin.

Còctels amb ginebra

Alguns dels còctels més populars que porten ginebra en els seus ingredients son:


Referències

  1. «Ginebra (beguda)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Romaní i Olivé, Joan Maria: Diccionari del vi i del beure. Edicions de La Magrana, col·lecció Pèl i Ploma, núm. 21. Barcelona, desembre del 1998. ISBN 84-8264-131-X, planes 126-127.
Registres d'autoritat
Bases d'informació
  • Vegeu aquesta plantilla
Alcohol
Producció
Begudes fermentades
Begudes destil·lades
Ametlla: Amaretto | Anís: AbsentaÀracCassallaOuzoRakı • Pastís • Sambuca | Atzavara: Tequila • Mescal | Arròs: Baijiu d'arròsSojuAwamori | Blat: HorilkaVodka | Canya de sucre/ Melasses: RomCachaçaAiguardentFalernum • Guaro • Seco Herrerano | Cereals diversos: HorilkaShōchūVodkaWhiskyWhisky canadenc | Coco: Arrack | Fruits: Ginebra • KirschLimoncelloPalinkaRakiaSchnapps | Mel: BärenjägerKrupnik | Ordi: Whisky escocèsWhisky irlandèsWhisky japonès | Oruxos: GrappaOruxoZivaniaTsikoudiaTsípuroRakia | Ou: Advocaat | Panís: Bourbon whiskyWhiskey de panísTennessee whiskey | Patata: AquavitBrennivínSchnappsVodka | Plantes diverses: Bíter | Poma: Applejack • Calvados | Pruna: SlivovitzȚuică | Sorgo: Baijiu (Kaoliang) | Sègol: HorilkaVodkaWhiskey de sègol | Vi: Armanyac • BrandiBrandi de XerèsConyac • Pisco • Rakia
Begudes macerades
Aranyons i matafaluga Patxaran | Flors: Licor de roses • Licor de violeta | Herbes: Ratafia • Frígola • Herbero de la Serra de Mariola • Herbes • Herbes de MallorcaHerbes EivissenquesJägermeisterPimentVermut | Plantes diverses: BíterPalo
Combinats alcohòlics
Aperitius alcohòlics

Viccionari