Estació de Puigcerdà
 Puigcerdà | ||||
|---|---|---|---|---|
 | ||||
| Informació general | ||||
| Adreça | Carrer de l'estació | |||
| Municipi | Puigcerdà (Baixa Cerdanya)  | |||
| Propers trens | 77309 | |||
| Operador | Renfe Operadora | |||
| Nombre vies | 2 | |||
| Nombre andanes | 3 | |||
| Data obertura | 1922 | |||
| Passatgers | 35.000 pers./any | |||
| Línies i serveis | ||||
| Rodalies Renfe |  | |||
| ||||
| Dades (Edifici) | ||||
| Tipus | noWD | |||
| Part de | noWD | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | noucentisme | |||
| Altitud | 1.146 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Localització | noWD | |||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 7948 | |||
Puigcerdà es una estació ferroviària que dona servei a la vila de Puigcerdà i a la Baixa Cerdanya, ubicada a la línia Ripoll-Puigcerdà d'Adif. Actualment només hi paren trens de la R3 de Rodalies de Catalunya però antigament els trens d'ample estàndard de SNCF havien efectuat parades en aquesta estació, actualment el rol d'estació internacional l'ha assumit exclusivament la Tor de Querol - Enveig. És una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[1]
Història
Aquesta estació del Ferrocarril Transpirinenc, tal com es coneixia la línia de Ripoll a Puigcerdà, va entrar en servei a la fi de l'any 1922 quan es va obrir el tram entre la Molina i Puigcerdà, mesos després de l'obertura del tram Ribes de Freser - la Molina.[2] 6 anys més tard, el 1928, la línia es perllongava fins a la Tor de Querol. El 1929 arribava a l'estació la línia Portet-La Tor de Querol d'ample internacional quedant la connexió transfronterera i el Transpirinenc inaugurats.[3]
El 1967 van deixar d'arribar els trens de la SCNF que arribaven a l'estació utilitzant les vies d'ample imternacional, recorregut que es va veure escurçat a la la Tor de Querol.[4]
Actualment només s'utilitzen tres vies, dues d'elles amb dues andanes comunicades mitjançant passos a nivell. L'edifici de viatgers té dues plantes i es troba a la dreta de les vies. L'andana principal disposa d'una porxada al llarg de tot l'edifici de viatgers. Tot i que no es fan servir, l'estació disposa de dues vies d'ample estàndard teòricament llestes per acollir trens d'ample estàndard, ja que són vies dotades de catenària amb una andana central. De tota manera, la via està coberta de vegetació i en un estat que fa inviable aquesta opció. Hi havia hagut un pas subterrani, ara tapiat, per enllaçar amb aquestes andanes. Antigament l'estació havia disposat de més vies, dels dos amples, la majoria de les quals es conserven però ja no estan enllaçades amb les vies generals ni tampoc disposen de catenària.[5]
L'any 2016 va registrar l'entrada de 35.000 passatgers.[6]
Serveis ferroviaris
 Rodalia de Barcelona | ||||
| Procedència/Destinació | < | Línia | > | Procedència/Destinació |
|---|---|---|---|---|
| terminal La Tor de Querol |  | Urtx-Alp | L'Hospitalet de Llobregat | |
Galeria d'imatges
-
L'estació entre 1922 i 1928 -
Inauguració del Transpirinenc el 1929 -
Unitat 440 a l'estació el 1998 -
Andanes en servei de l'estació -
Andana a la via d'ample internacional fora de servei
Referències
- ↑ «Estació de Puigcerdà». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 28 febrer 2016].
- ↑ «Conegueu la línia R3». Rodalies de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 26 de març 2010. [Consulta: 22 juliol 2010].
- ↑ «Les comunicacions a través del Pirineu pàg 11». FGC. [Consulta: 8 maig 2023].
- ↑ Collardey, Bernard. 1968-2019 : La longue révolution du rail en Occitanie. Rail Passion, 2019. ISBN 2264-5411.
- ↑ «Puigcerdà». Trenscat. [Consulta: 8 maig 2023].
- ↑ «Anuari estadístic DPTOP 2016. Transport per ferrocarril». Departament de Territori i Sostenibilitat. Arxivat de l'original el 2018-05-04. [Consulta: 9 setembre 2018].
