Trampas Parker

Infotaula de personaTrampas Parker
Biografia
Naixement(en) Trampas Chad Parker Modifica el valor a Wikidata
27 juliol 1967 Modifica el valor a Wikidata (56 anys)
Shreveport (Louisiana) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópilot de motocròs, empresari Modifica el valor a Wikidata
Esportmotocròs Modifica el valor a Wikidata
Premis

Facebook: TrampasParkerfanpage Twitter (X): trampasparkermx Modifica el valor a Wikidata
Carrera esportiva
NacionalitatEstats Units Estats Units
Temporades1985 - 2004
EquipsKawasaki, KTM, Honda, TM, Yamaha
RècordsPrimer estatunidenc bicampió del món de motocròs
Palmarès en motocròs
C. Món 125cc1 (1989)
C. Món 250cc1 (1991)
Total: 2 Campionats Mundials
GP guanyats13

C. Itàlia6 (1988 - 1991)
C. AMA1 (1984, Amateur)
Activitat professional
Negocis• Regenta sengles escoles de motocròs a Itàlia i als EUA
• Distribueix components per a motocicleta italians

Trampas Chad Parker, més conegut com a Trampas Parker (Shreveport, 27 de juliol de 1967), és un expilot de motocròs nord-americà, el primer d'aquell país a haver aconseguit dos Campionats del Món d'aquesta disciplina.[1]

Trajectòria esportiva

Parker començà de jove a guanyar curses de motocròs. El 1985 debutà en el Campionat AMA amb la Kawasaki i, malgrat lesionar-se aviat, continuà competint amb resultats diversos degut al seu estat. L'any 1987, en no trobar una moto competitiva per al Campionat AMA es traslladà a Itàlia per tal de disputar-hi el campionat estatal, obtenint-hi molt bons resultats. Gràcies a això, el 1988 esdevingué oficial de KTM per al Campionat del Món, que disputà amb resultats prometedors però a causa de la manca de competitivitat de la motocicleta l'abandonà per tornar a centrar-se en el Campionat italià, que va guanyar en les categories de 125 i 500 cc. Aquell any guanya també la prestigiosa cursa italiana Coppa Mille Dollari.

El 1989 guanyà un total de sis Grans Premis del Mundial, començant amb es dues mànegues del primer, corregut a Itàlia, i a només 22 anys assolí el seu primer títol mundial. El seu arrelament a Itàlia el portà a córrer el Motocross des Nations amb l'equip estatal d'aquell país, contribuint a l'obtenció de la segona posició final. La temporada següent, a causa d'un accident en cursa se li reproduïren antics problemes físics i els especialistes consideraren que estava acabat i que el seu títol havia estat un cop de sort. Com a tota resposta, recuperada la condició física, Parker guanyà el mundial de 250cc el 1991, esdevenint el primer pilot estatunidenc bicampió del món de la disciplina.

Les temporades següents, la nova fórmula de les curses (amb tres mànegues en comptes de dues) li impediren de defensar el seu títol atès que les noves curses, més breus, no el permetien de posar en pràctica la seva millor virtut: la resistència.

El 1995, de nou a KTM i tornat el mundial a dues mànegues, va canviar a la categoria de 500cc per tal de desenvolupar la nova KTM 360 2T, amb la qual plantava cara a les potentíssimes 500 4T que aleshores començaven a dominar el campionat. Fou protagonista d'un emocionant duel fins a la darrera cursa amb Joël Smets, qui en fou el guanyador final. L'any següent patí una greu lesió a Esanatoglia, en una cursa pre-campionat, i es perdé gairebé tota la temporada; tornà a tenir mala sort el 1997, quan era tornat als 125cc per intentar l'assalt al tercer títol. En aquell punt la seva carrera inicià una lenta però inexorable davallada, deguda a problemes físics, canvis d'equip i altres, fins a arribar a la seva definitiva retirada del motocròs el 2004.

Posteriorment va passar a competir en Supermoto, disputant el Campionat del Món i el d'Itàlia de la disciplina amb Honda, enquadrat a l'equip Daverio Formula, obtenint-hi bons resultats.

Retirada

Després, anà deixant gradualment les competicions i se'n tornà a viure als EUA, on actualment fa de distribuidor de components italians per a motocicletes, activitat que combina amb la gestió d'una escola de motocròs (en té una altra a Itàlia).

Parker continua a hores d'ara disputant curses a nivell amateur.

Palmarès al Campionat del Món de Motocròs

Any Motocicleta 500cc 250cc 125cc
1989 KTM - - 1r
1990 KTM - -
1991 Honda - 1r -
1992 Honda - -
1993 KTM - -
1994 KTM - 10è -
1995 KTM 2n - -
2000 TM - -
2001 Yamaha 32è - -
2002 KTM - - 12è
650cc Mx GP
2003 KTM 11è - -
MX3 MX1 MX2
2004 Honda 14è - -
Total títols 0 1 1
2 mundials

Palmarès en Supermoto

  • 2004: 19è al Campionat del Món de Supermoto en categoria S2 (Honda)
  • 2005: 13è al Campionat Internacional d'Itàlia de Supermoto en categoria Sport (Honda)
  • 2005: 18è al Campionat del Món de Supermoto en categoria S2 (Honda)

Referències

  1. «Profile - Trampas Parker» (en anglès). bestsports.com.br. [Consulta: 2 octubre 2010].

Enllaços externs

  • Parker al Motorcycle Hall of Fame (anglès)
  • Vídeo de Trampas Parker al GP d'Àustria de 1992 (italià)
  • Imatge de Parker amb la KTM el 1989 Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
  • Vegeu aquesta plantilla
   

1960 - Dave Bickers
1961 - Dave Bickers
1962 - T. Hallman
1963 - T. Hallman
1964 - Joël Robert
1965 - Viktor Arbekov
1966 - T. Hallman
1967 - T. Hallman
1968 - Joël Robert
1969 - Joël Robert

1970 - Joël Robert
1971 - Joël Robert
1972 - Joël Robert
1973 - H. Andersson
1974 - G. Moisséiev
1975 - Harry Everts
1976 - H. Mikkola
1977 - G. Moisséiev
1978 - G. Moisséiev
1979 - H. Carlqvist

1980 - G. Jobé
1981 - Neil Hudson
1982 - Danny LaPorte
1983 - G. Jobé
1984 - H. Kinigadner
1985 - H. Kinigadner
1986 - Jacky Vimond
1987 - E. Geboers
1988 - J. V. D. Berk
1989 - J.M. Bayle

1990 - A. Puzar
1991 - T. Parker
1992 - Donny Schmit
1993 - Greg Albertyn
1994 - Greg Albertyn
1995 - Stefan Everts
1996 - Stefan Everts
1997 - Stefan Everts
1998 - S. Tortelli
1999 - F. Bolley

2010 - A. Cairoli
2011 - A. Cairoli
2012 - A. Cairoli
2013 - A. Cairoli
2014 - A. Cairoli
2015 - R. Febvre
2016 - T. Gajser
2017 - A. Cairoli
2018 - J. Herlings
2019 - T. Gajser

2020 - T. Gajser
2021 - J. Herlings
2022 - T. Gajser
2023 - J. Prado

1Del 1962 al 2002, era el Campionat del Món de Motocròs 250cc, Motocross GP el 2003 i MX1 del 2004 al 2013 (en cursiva, els Campionats d'Europa previs al mundial).
  • Vegeu aquesta plantilla
   


















1973 - A. Malherbe
1974 - A. Malherbe
1975 - G. Rahier
1976 - G. Rahier
1977 - G. Rahier
1978 - A. Watanabe
1979 - Harry Everts

1980 - Harry Everts
1981 - Harry Everts
1982 - E. Geboers
1983 - E. Geboers
1984 - M. Rinaldi
1985 - P. Vehkonen
1986 - D. Strijbos
1987 - J. V.D. Berk
1988 - J.M. Bayle
1989 - T. Parker

1990 - Donny Schmit
1991 - Stefan Everts
1992 - Greg Albertyn
1993 - Pedro Tragter
1994 - Bob Moore
1995 - A. Puzar
1996 - S. Tortelli
1997 - A. Chiodi
1998 - A. Chiodi
1999 - A. Chiodi

2000 - G. Langston
2001 - James Dobb
2002 - M. Maschio
2003 - Steve Ramon
2004 - Ben Townley
2005 - A. Cairoli
2006 - C. Pourcel
2007 - A. Cairoli
2008 - T. Rattray
2009 - M. Musquin

2020 - Tom Vialle
2021 - Maxime Renaux
2022 - Tom Vialle
2023 - Andrea Adamo

1Del 1975 al 2003, era el Campionat del Món de Motocròs 125cc (en cursiva, els Campionats d'Europa previs al mundial).