La temporada 2003-2004 del València CF és, per a molts, la millor de la seua història.[1] La temporada començà, tal com va ocórrer a la Temporada 2001-2002, amb incerteses després de no aconseguir la classificació per a la Lliga de Campions en acabar la lliga en cinquena posició.[1] A més, l'entrenador Rafa Benítez va mostrar públicament el seu desencís amb la directiva per no haver fitxat als jugadors que ell volia,[2] arribant a afirmar que "esperava un sofà i m'han portat una làmpada" després del fitxatge de Fabián Canobbio.[3] Tot i el desig del president, Jaume Ortí, d'acontentar a Benítez, el director esportiu Suso Garcia Pitarch i l'entrenador tenien una guerra subterrània que eixiria a la llum en acabar la temporada, amb la marxa d'un Rafa Benítez triomfal al Liverpool FC.[4]
L'altre culebró de l'estiu tingué a Roberto Fabián Ayala, que tenia una oferta de fitxatge del Reial Madrid, com a protagonista.[4] El València es negà a traspassar al jugador, evidenciant les males relacions amb el club de la capital, que al seu torn s'oposà al fet que Samuel Eto'o vestira els colors blanc-i-negres.[4] D'altra banda, Ayala no va jugar els cinc primers partits de lliga per una lesió imaginària,[4] fins que la bona marxa de l'equip va aplanar la renovació del defensa argentí.[4]
Així doncs, la temporada de lliga començà amb Mauricio Pellegrino i Carlos Marchena en defensa,[4] arribant a disputar David Navarro el partit de lliga contra el Reial Madrid que acabà amb victòria per 2-0 pels de Mestalla.[4] Tots els grans equips de la lliga van perdre el seu enfrontament contra el València aquella primera volta,[5] amb un València que sols va vore trencada la seua ratxa d'imbatibilitat davant el Deportivo de la Coruña (2-1).[5]
A copa, el València va haver d'enfrontar-se contra el Reial Madrid en quarts de final, perdent el primer partit al Bernabeu per 3-0.[5] Després del partit de Mestalla, perdut per 1-2, el públic va mostrar el seu desencís protestant cap al palc, tot i ser campions d'hivern en lliga i dur una bona trajectòria en la Copa de la UEFA.[5] El 15 de febrer de 2004, després de dos golejades contra Atlètic de Madrid i Màlaga CF, el València es tornava a enfrontar al Reial Madrid en lliga.[5] El partit, arbitrat per Tristante Oliva va tindre la intensitat habitual[5] i va tindre com a jugada polèmica el penal xiulat en l'últim minut a Carlos Marchena per una inexistent falta sobre el madridista Raúl,[6][7] que va ser batejat com un Ushiro Nage per la premsa de Madrid,[6] en considerar que el defensa del València va fer una tècnica de Judo al davanter madridista.[8] El diari valencià Superdeporte va traure en portada diverses tallades de xoriço i definí l'arbitratge com la misma chorizada de siempre.[6][9] Amb dos derrotes a les següents jornades, el València quedà a huit punts del Madrid en lliga, i sols la classificació a quarts de la UEFA i dos victòries contundents davant Deportivo i Mallorca calmaren la situació.[6] Tanmateix, el València remuntaria la diferència de punts amb el Madrid i es proclamaria campió després de guanyar huit partits i empatar dos,[10] per a acabar el campionat amb set punts més que el Madrid,[11] que finalment acabaria quart, per darrere de Barça i Deportivo.[12]
Amb la victòria 2-0 davant l'Olympique de Marsella a Goteborg, el València va fer el seu primer (i únic) doblet en 85 anys d'història.[10] L'1 de juny, entre llàgrimes, Rafa Benítez anunciava que abandonava l'entitat per a fitxar pel Liverpool FC,[10] si bé la decisió l'havia pres des de feia mesos.[13]
Equip
L'entrenador Rafa Benítez va tindre mala relació amb la directiva i cos tècnic valencianista durant tota la temporada.
↑El aniversario de la lámpara y el sofá Rafa Benítez tiró de ironía a principio de temporada para criticar, con esa referencia al mobiliario, la política de fichajes del club - article a Las Provincias del 5 de maig de 2014 (castellà)
↑"Esto es un Ushiro-nage" El presidente de la Federación Española de Judo analizó el penalti a Raúl - notícia al Diari As del 17 de febrer de 2002 (castellà)
↑La misma chorizada de siempre notícia a Superdeporte del 17 de gener de 2013 (castellà)
↑El Valencia sí remontó ocho puntos al Madrid Es el único de la historia que ha remontado una diferencia tan abultada - notícia a Superdeporte del 16 d'abril de 2012 (castellà)
Rafael Benítez
València CF 
12' (pen.) 
Ankara 19 Mayıs, Ankara
23,000 espectadors
Lucílio Batista (Portugal)