Setge de Lòvetx
 | Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| Guerres romano-búlgares | |||
|---|---|---|---|
  | |||
| Tipus | setge | ||
| Data | 1187 | ||
| Durada | 3 mesos | ||
| Coordenades | 43° 07′ 40″ N, 24° 42′ 57″ E / 43.1278°N,24.7158°E / 43.1278; 24.7158 | ||
| Lloc | Lòvetx | ||
| Resultat | Victòria búlgara | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
| Baixes | |||
| |||
Conflictes primerencs | |
Ongal - 1a d'Anquíal - 1a de Marcelae - Pas Rixki - 2a d'Anquíal - Berzítia - 2a de Marcelae | |
Campanyes de Krum | |
Sàrdica - Pliska - Versinícia - 1a d'Adrianòpolis - Constantinoble | |
Campanyes de Simeó I | |
Bulgaròfig - Adrianòpolis 914 3a d'Aquelou - Katasyrtai - Pegai | |
Invasió de Sviatoslav a Bulgària | |
Silistra - 1a d'Arcadiòpolis - Doróstolon | |
Reconquesta de Bulgària per l'Imperi Romà d'Orient | |
Porta de Trajà - 1a de Tessalònica - Esperqueios - Skopje - 2a de Tessalònica - Kreta - 3a de Tessalònica - Clídion - Strumica - Bitola - Setina - Dirràquion | |
Rebel·lió de Pere Delian | |
4a de Tessalònica - 5a de Tessalònica - Ostrovo | |
Lòvetx - Triavna - 2a d'Arcadiòpolis - Serres - Varna - Klokòtnitsa - Adrianòpolis 1254 - Devina - Skafida - Russokastro |
El setge de Lòvetx (búlgar: Обсада на Ловеч, Obsada na Lòvetx) va tenir lloc a la primavera de 1187 entre les forces de Bulgària i l'Imperi Romà d'Orient.
Orígens del conflicte
El 1185, els germans Ivan i Pere van encapçalar un aixecament contra els romans d'Orient per restaurar l'Imperi Búlgar. Tota la regió de Mèsia, a excepció de Varna, fou ràpidament alliberada i els germans van començar a atacar les guarnicions romanes d'Orient al sud dels Balcans. Les tàctiques búlgares incloïen atacs i moviments ràpids, i els romans d'Orient eren incapaços de carregar contra ells.
Per canviar aquesta situació, l'emperador romà d'Orient Isaac II Àngel, va decidir traslladar les accions militars al nord de Bulgària i atacar directament els bastions dels rebels al voltant de Tàrnovo.
El setge
A la tardor de 1186, l'exèrcit bizantí va marxar cap al nord per Sredets (Sofia). La campanya va agafar per sorpresa el búlgars. No obstant això, les dures condicions climàtiques i el començament de l'hivern va detenir els romans d'Orient i el seu exèrcit va haver de romandre a Sredets durant tot l'hivern.
A la primavera de l'any següent la campanya es va reprendre, però el factor sorpresa havia desaparegut i els búlgars havien adoptat mesures per impedir el pas a la seva capital, Tàrnovo. Els bizantins havien d'assetjar la fortalesa de Lòvetx. El setge va durar tres mesos i va ser un complet fracàs per a Isaac Àngel. El seu únic èxit va ser la captura de l'esposa d'Ivan, però Isaac Àngel es va veure obligat a fer una treva de facto, i per tant va haver de reconèixer la restauració de l'Imperi Búlgar.
Conseqüències
Segons el tractat, el més jove dels germans Assèn, Kaloian, va ser enviat com a ostatge a Constantinoble per garantir la pau. No obstant això, Nicetes Coniata assenyala que la situació va empitjorar per als bizantins. Poc després del setge, els búlgars a Macedònia es van revoltar sota les ordres de Dobromir Crissós.
La pau va durar fins al 1189, quan a causa de la proposta de Bulgària en suport de la Tercera Croada contra els romans d'Orient, Isaac Àngel va posar en marxa una altra campanya i va patir una dura derrota a la Batalla de Triavna, que va confirmar la superioritat militar búlgara a la guerra.
Referències
- Йордан Андреев, Милчо Лалков, Българските ханове и царе, Велико Търново, 1996.
