Sant Martí d'Odelló

Imatge
Sant Martí d'Odelló vista des del costat oest
DadesTipusEsglésia Modifica el valor a WikidataConstrucciósegle xiiÚsesglésia Modifica el valor a WikidataCaracterístiquesEstil arquitectònicRomànicaLocalització geogràficaEntitat territorial administrativaFont-romeu, Odelló i Vià (Alta Cerdanya) Modifica el valor a Wikidata LocalitzacióOdelló (Font-romeu, Odelló i Vià, Alta Cerdanya)
Map
 42° 29′ 51″ N, 2° 02′ 02″ E / 42.4975°N,2.0339°E / 42.4975; 2.0339
MHIdentificadorMH: PA00104055
Monument històric catalogat
Data19 novembre 1910
IdentificadorPA00104055

Sant Martí d'Odelló és l'església parroquial rdel poble d'Odelló, pertanyent al terme comunal[1] de Font-romeu, Odelló i Vià, de l'Alta Cerdanya, a la Catalunya del Nord. És un edifici protegit[2] com a monument històric des del 1910.

Està situada[3] en el sector nord del nucli vell del poble d'Odelló, al carrer de la República.

Història

L'església de Sant Martí d'Odelló és d'origen romànic, del segle xii. Va ser engrandida el segle xviii i considerablement transformada el XIX. La portalada, inicialment a la façana de migdia, va ser traslladada al frontis de ponent.

L'edifici

Davant la portalada, al terra, hi ha una reixa sobre una fossa per tal d'evitar[1] l'entrada als animals, especialment dels llops. Les fulles de la porta són cobertes d'una ferramenta típicament romànica[1] destinada a enfortir-les.

La nau, rectangular, és coberta amb una volta apuntada, acabada a l'est per un absis semicircular (molt tapat exteriorment per diverses construccions posteriors).

El portal, originalment a la façana sud -com el de la major part d'esglésies coetànies-, va ser posteriorment traslladat a un petit cos afegit al mur de ponent, constituît per tres arcs de mig punt en degradació. L'arc del mig és decorat amb estries, té la vora arrodonida i se sosté damunt de dues columnes rematades amb capitells amb figures humanes i animals, molt erosionades. Sobre la porta d'entrada hi ha dues dates, la del 1045 -de construcció original- i la del 1861 -quan es va fer la darrera restauració d'importància-.

Curiosament, al terra de davant de l'entrada hi ha estesa una reixa de ferro; el seu propòsit era el d'evitar que els animals entressin al temple (una variant moderna del mateix sistema es pot veure actualment a les entrades d'algunes finques ramaderes, que tenen uns tubs metàl·lics a terra on les peülles de les bèsties rellisquen, però que no són obstacle al trànsit de persones i vehicles). El campanar és de torre rematat en punxa, i té grans obertures en la part superior[4] per a les campanes.

Mobiliari

De l'època romànica ha conservat la porta de fusta amb ferratges, i del segle tretze la talla d'una marededéu sedent amb el Nen a la falda. Altres elements del mobiliari són el retaule de l'altar major (de finals del XIII o començaments del XIX), el retaule policromat del Crist (segle XVII) i, el més destacat, el dedicat a Sant Martí, que havia adornat l'altar major. Durant sis mesos a l'any, l'església té cura[4] de la Mare de Déu Negra de Font-romeu (segle xiii). La imatge es duu en pelegrinatge[5] de l'Ermitatge de Font-romeu a l'església parroquial de Sant Martí d'Odelló, o a la inversa.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Sant Martí d'Odelló. Cerdanya-Conflent. Catalunya Romànica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1995, p. Volum VIII pags. 138-139. ISBN 84-7739-951-4. 
  2. ↑ Église Saint-Martin d'Odeillo, a la base de dades Mérimée, del Ministeri de Cultura francès.
  3. ↑ Sant Martí d'Odelló en els ortofotomapes de l'IGN
  4. ↑ 4,0 4,1 «Descripció i fotografies de Sant Martí». [Consulta: 21 octubre 2013].
  5. ↑ Eglise catholique des secteurs Font-Romeu Mont-Louis. «Pélerinages». Arxivat de l'original el 2015-08-26. [Consulta: 17 juliol 2013].

Bibliografia

  • Becat, Joan. «69 - Font-romeu, Odelló i Vià». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatèbia - Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Gavín, Josep M. «Cerd 9. Sant Andreu d'Angostrina». A: Capcir - Cerdanya - Conflent - Vallespir - Rosselló. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978 (Inventari d'esglésies, 3*). ISBN 84-85180-12-7. 
  • Mercadal (coord.), Oriol; Giménez (fot.), Emili. «El Capcir. Els Angles». A: Patrimoni medieval de la Cerdanya i el Capcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2017, p. 240-241 (Col·lecció Camí Ral, núm. 39). ISBN 978-84-232-0830-2. 
  • Pladevall i Font, Antoni. Catalunya Romànica: La Cerdanya, el Conflent. Vol. VII. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1995. ISBN 8477399514.  P. 82-85
  • Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Odelló i Vià». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8. 

Enllaços externs

  • Sant Martí d'Odelló a Vilaweb Catalunya Nord Arxivat 2019-04-13 a Wayback Machine.