Richard August Carl Emil Erlenmeyer

Infotaula de personaRichard August Carl Emil Erlenmeyer

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(de) Emil Erlenmeyer Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 juny 1825 Modifica el valor a Wikidata
Wehen (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort22 gener 1909 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Aschaffenburg Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Giessen
Universitat de Heidelberg
Universitat Tècnica de Múnic Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiJustus von Liebig Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Heidelberg
Múnic Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióquímic, professor d'universitat, farmacèutic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Tècnica de Múnic
Universitat de Heidelberg Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Estudiant doctoralHans Bunte i Heinrich Kiliani Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsFriedrich Gustav Carl Emil Erlenmeyer Modifica el valor a Wikidata

Richard August Carl Emil Erlenmeyer, conegut simplement com a Emil Erlenmeyer (Taunusstein, 28 de juny de 1825 - 22 de gener de 1909) fou un químic alemany.

Emil Erlenmeyer va ser professor a l'Institut Politècnic de Múnic entre 1863 i 1883. Els seus èxits més notables van ser la síntesi de la guanidina i la tirosina, així com l'explicació de l'estructura de compostos com la lactona.

També va contribuir a la química:

  • 1861: Va dissenyar i va crear el matràs d'Erlenmeyer.
  • 1863: Va proposar la teoria de la valència.
  • 1865: Va descobrir l'àcid isobutíric.
  • 1866: establir la fórmula del benzè.
  • 1867: establir la fórmula dels àcids làctics i hidroacrílics.
  • 1874: definir la fórmula del diazoni per a les sals diazoiques, encara que havia estat establerta independentment el 1869 per Christian Wilhelm Blomstrand (1826-1897) i el 1871 per Adolf Friedrich Ludwig Strecker (1822-1871).
  • 1880: Va aclarir l'estructura de les lactones.
  • 1883: Va ser el primer a sintetitzar la tirosina.

Va ser el primer a definir l'existència d'enllaços dobles i triples en la química del carboni. Va ser el primer a sintetitzar la guanidina, creatina i creatinina. Va establir la qual posteriorment s'anomenaria Regla d'Erlenmeyer (tautomería ceto-Enola). Recomanar la utilització del terme aromàtic per fer referència a tots els compostos de propietats similars al benzè.

Registres d'autoritat
Bases d'informació