Resurgència

En A.Hurwitz va plantejar, en el seu quadern, en data del 6 de desembre 1918, la pregunta de si era possible que una sèrie de potències

h ( ξ ) = k = 0 a k ( ξ ξ 0 ) k , {\displaystyle h(\xi )=\sum _{k=0}^{\infty }a_{k}(\xi -\xi _{0})^{k},}

representant una funció diferent de ξ c e ξ {\displaystyle \xi \mapsto ce^{\xi }} , admetés continuació analítica al llarg d'un camí tancat γ {\displaystyle \gamma } al voltant de ξ 0 {\displaystyle \xi _{0}} i, a la fi de la continuació, prengués la forma

k = 1 k a k ( ξ ξ 0 ) k 1 = h ( ξ ) , {\displaystyle \sum _{k=1}^{\infty }ka_{k}(\xi -\xi _{0})^{k-1}=h^{\prime }(\xi ),} és a dir, es pot continuar analíticament una funció holomorfa cap a la seva derivada?

La solució de Lewy

En H.Lewy va respondre afirmativament, i va donar una solució del problema que presentem aquí en una forma lleugerament modificada.[1]

Es consideri la funció: h ( z ) = R + exp [ z t ( log t ) 2 / 4 π i ] d t ; {\displaystyle h(z)=\int _{\mathbb {R} ^{+}}\exp \left[-zt-(\log t)^{2}/4\pi i\right]\,dt;} h {\displaystyle h} és holomorfa per ( z ) > 0 {\displaystyle \Re (z)>0} i pot ser continuada analíticament als semiplans ( z e i ϑ ) > 0   ( ϑ R + ) {\displaystyle \Re (ze^{-i\vartheta })>0\ (\vartheta \in \mathbb {R} ^{+})} , de la manera següent: sigui N N {\displaystyle N\in \mathbb {N} } tal que 0 < ϑ / N < π / 2 {\displaystyle 0<\vartheta /N<\pi /2} i fem η := ϑ / N {\displaystyle \eta :=\vartheta /N} .

Escrivim, per a z { ( z e i η ) > 0 } { ( z ) > 0 } {\displaystyle z\in \{\Re (ze^{-i\eta })>0\}\bigcup \{\Re (z)>0\}} ,

h ( z ) = R + exp [ z e i η e i η t log ( e i η e i η t ) 2 4 π i ] d t {\displaystyle h(z)=\int _{\mathbb {R} ^{+}}\exp \left[ze^{-i\eta }e^{i\eta }t-{\frac {\log(e^{-i\eta }e^{i\eta }t)^{2}}{4\pi i}}\right]\,dt}
= e i η R + exp [ z e i η u ( log ( u ) i η ) 2 4 π i ] e i η d u {\displaystyle =\int _{e^{i\eta }\mathbb {R} ^{+}}\exp \left[-ze^{-i\eta }u-\displaystyle {\frac {(\log(u)-i\eta )^{2}}{4\pi i}}\right]e^{-i\eta }\,du}
= lim R { 0 R exp [ z e i η u ( log ( u ) i η ) 2 4 π i ] e i η d u + {\displaystyle =\lim _{R\to \infty }\left\{\int _{0}^{R}\exp \left[-ze^{-i\eta }u-\displaystyle {\frac {(\log(u)-i\eta )^{2}}{4\pi i}}\right]e^{-i\eta }\,du+\right.}
  + γ R exp [ z e i η u ( log ( u ) i η ) 2 4 π i ] e i η d u } . {\displaystyle \ \qquad \left.+\int _{\gamma _{R}}\exp \left[-ze^{-i\eta }u-\displaystyle {\frac {(\log(u)-i\eta )^{2}}{4\pi i}}\right]e^{-i\eta }\,du\right\}.}

Aquesta darrera integral, que anomenem I 2 {\displaystyle I_{2}} , ha de ser calculada sobre la corba γ R : [ 0 , 1 ] C {\displaystyle \gamma _{R}:[0,1]\rightarrow \mathbb {C} } definida en posar γ ( t ) := R e i θ {\displaystyle \gamma (t):=Re^{i\theta }} .

Hom ha I 2 C 1 R α e C 2 R {\displaystyle I_{2}\leq C_{1}R^{\alpha }e^{-C_{2}R}} per a unes constants reals positives C 1 {\displaystyle C_{1}} , C 2 {\displaystyle {C_{2}}} i α {\displaystyle {\alpha }} , car I 2 {\displaystyle I_{2}} tendeix a 0 {\displaystyle 0} quan R {\displaystyle R\to \infty } .

Així per a z { ( z e i η ) > 0 } { ( z ) > 0 } {\displaystyle z\in \{\Re (ze^{-i\eta })>0\}\bigcap \{\Re (z)>0\}} hom ha h ( z ) = R + exp [ z e i η u ( log ( u ) i η ) 2 4 π i ] e i η d u ; {\displaystyle h(z)=\int _{\mathbb {R} ^{+}}\exp \left[-ze^{-i\eta }u-{\frac {(\log(u)-i\eta )^{2}}{4\pi i}}\right]e^{-i\eta }\,du;} però aquesta darrera integral convergeix en ( z e i η ) > 0 {\displaystyle \Re (ze^{-i\eta })>0} i, doncs, hi defineix una continuació analítica de h {\displaystyle h} . Repetim el procediment N {\displaystyle N} vegades: això ens dona finalment una continuació analítica de h {\displaystyle h} al semiplà ( z e i ϑ ) > 0 {\displaystyle \Re (ze^{-i\vartheta })>0} ; així doncs, h {\displaystyle h} pot ser continuada analíticament a tot punt p C { 0 } {\displaystyle p\in \mathbb {C} \setminus \{0\}} .

Finalment, si fem la continuació analítica al llarg del camí | z | = 1 , 0 arg ( z ) 2 π {\displaystyle \vert z\vert =1,0\leq \arg(z)\leq 2\pi } , obtenim, designant h ^ {\displaystyle {\hat {h}}} l'element de funció holomorfa obtingut (en un entorn de z = 1 {\displaystyle z=1} ) després una volta completa, h ^ ( z ) = R + exp [ e 2 π i z t ( log t + 2 π i ) 2 / 4 π i ] d t = {\displaystyle {\hat {h}}(z)=\int _{\mathbb {R} ^{+}}\exp \left[-e^{2\pi i}zt-(\log t+2\pi i)^{2}/4\pi i\right]\,dt=}

= R + exp [ z t ( log t ) 2 4 π 2 + 4 π i log t 4 π i ] d t = {\displaystyle =\int _{\mathbb {R} ^{+}}\exp \left[-zt-\displaystyle {\frac {(\log t)^{2}-4\pi ^{2}+4\pi i\log t}{4\pi i}}\right]\,dt=}

= R + exp [ z t e 2 π i t ( log t ) 2 / 4 π i π i + log t ] d t = {\displaystyle =\int _{\mathbb {R} ^{+}}\exp \left[\displaystyle -zt-e^{2\pi i}t-(\log t)^{2}/4\pi i-\pi i+\log t\right]\,dt=}

= R + ( t ) exp [ z t ( log t ) 2 / 4 π i ] d t = h ( z ) . {\displaystyle =\int _{\mathbb {R} ^{+}}(-t)\exp \left[-zt-(\log t)^{2}/4\pi i\right]\,dt=h^{\prime }(z).}

Això acaba la presentació de la solució d'aquest problema.

Referències

  1. Naftalevich, A. «On a differential-difference equation.». Michigan Mathematical Journal, 22, 3, 1976-03, pàg. 205–223. DOI: 10.1307/mmj/1029001520. ISSN: 0026-2285.

Bibliografia

  • Mitschi, Claude; Sauzin, David «Divergent Series, Summability and Resurgence I» (en anglès britànic). Lecture Notes in Mathematics, 2016. DOI: 10.1007/978-3-319-28736-2. ISSN: 0075-8434.
  • Mariño, Marcos. Instantons and Large N: An Introduction to Non-Perturbative Methods in Quantum Field Theory. Cambridge: Cambridge University Press, 2015. ISBN 978-1-107-06852-0.