Ramon de Sentmenat i de Lanuza
| Biografia | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 1596  Barcelona | ||||||||
| Mort | 1663 (66/67 anys) Barcelona | ||||||||
| |||||||||
| Dades personals | |||||||||
| Religió | Església Catòlica | ||||||||
| Activitat | |||||||||
| Ocupació | bisbe catòlic (1640–), sacerdot catòlic | ||||||||
| Consagració | Garcia Gil de Manrique y Maldonado | ||||||||
| Família | |||||||||
| Família | Sentmenat | ||||||||
Ramon de Sentmenat i de Lanuza (Barcelona, 1596-1663) va ser un eclesiàstic i noble català, membre del llinatge dels Sentmenat, va ser bisbe de Vic (1640-1655), d'on va ser desterrat durant la Guerra dels Segadors, i de Barcelona (1655-1663), realitzant una intensa tasca pastoral per reparar els efectes que havia causat el conflicte.
De família noble, era fill de Galceran de Sentmenat, baró de Dosrius i de Canyamars, i d'Anna de Lanuza i de Grimau.[1][2] Doctorat en Drets, va ser canonge, ardiaca major de la catedral de Barcelona i vicari general de la diòcesi.[1][2] El 1639 es preconitzat al bisbat de Vic, del qual pren possessió l'any següent.[1] Val a dir que va ser conseller del rei, i com a membre de la jerarquia eclesiàstica va participar a diverses sessions de corts, el 1626 i el 1640, en la darrera com a president del braç eclesiàstic.[2]
Durant la Guerra dels Segadors va tenir mantenir-se expectant davant la revolta i la presència francesa a Catalunya.[1] Va ser un dels bisbes que no va ser expulsat immediatament de la diòcesi, a diferència dels de Barcelona i de Girona, perquè era d'origen català. Tanmateix, com finalment no va jurar fidelitat al rei de França, el 30 d'abril de 1646 va ser desterrat.[3] Amb això, les rendes que obtenia del càrrec van ser confiscada i es va intentar nomenar un nou bisbe. A més, el bisbat va ser saquejat pels soldats francesos, cosa que va provocar que el vicari general, d'acord amb el bisbe Sentmenat, els excomuniqués de manera solemne.[1]
El 1653 va ser president del braç eclesiàstic al Parlament de Barcelona,[2] l'any següent preconitzat al bisbat de Barcelona, càrrec del qual va prendre possessió el 1655. Acabada la guerra, Sentmenat va dur a terme una intensa activitat pastoral a fi de reparar els efectes que havia provocat el conflicte. Va ocupar el càrrec fins a la seva mort, succeïda a Barcelona el 1663.[1]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Ramon de Sentmenat i de Lanuza». Gran Enciclopèdia Catalana. enciclopedia.cat. [Consulta: 23 juliol 2022].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Morales Roca, Francisco José. Próceres habilitados en las Cortes del Principado de Cataluña (1599-1713) (en castellà). Madrid: Hidalguía, 1983, p. 83.
- ↑ Busquets Dalmau, Joan. La Catalunya del barroc vista des de Girona: la Crònica de Jeroni de Real. vol. 2. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1994, p. 225.
Cinidi · Aquilí · Teodor · Esteve · Domní · Gueric · Guisfred · Gotmar · Idalguer · Jordi · Guadamir · Ató · Fruià · Arnulf · Borrell · Oliba · Guillem de Balsareny · Berenguer Sunifred · Guillem Berenguer · Arnau de Malla · Ramon Gaufred · Pere de Redorta · Ramon de Xetmar de Castellterçol · Guillem de Tavertet · Bernat Calvó · Bernat de Mur · Ramon d'Anglesola · Berenguer de Guàrdia · Galceran Sacosta · Miquel de Ricomà · Hug de Fenollet · Lope Fernández de Luna · Ramon de Bellera · García Fernández de Heredia · Fernando Pérez Calvillo · Joan de Baufés · Francesc Riquer i Bastero · Diego de Heredia · Alfons de Tous · Miquel de Navès · Jordi d'Ornós · Jaume de Cardona i de Gandia · Cosme de Montserrat · Guillem Ramon de Montcada i de Vilaragut · Joan de Peralta · Joan d'Enguera · Joan de Tormo · Acisclo Moya de Contreras · Benet de Tocco · Juan Beltrán de Guevara · Bernat de Josa i de Cardona · Pere d'Aragó · Joan Baptista Cardona · Pere Jaume · Joan Vila · Francesc Robuster i Sala · Onofre de Reart · Antoni Gallart i Traginer · Andrés de San Jerónimo · Pere de Magarola i Fontanet · Gaspar Gil y Miravete de Blancas · Alfons de Requesens i Fenollet · Ramon de Sentmenat i de Lanuza · Francesc Crespí de Valldaura i Brizuela · Brauli Sunyer · Jaume de Copons i de Tamarit · Jaume Mas · Antoni Pascual i Lleu · Manuel de Santjust i de Pagès · Ramon de Marimon i de Corbera-Santcliment · Manuel Muñoz Guil · Bartolomé Sarmentero · Antonio Manuel de Hartalejo · Francesc de Veyan i Mola · Ramon Strauch i Vidal · Pablo Jesús Carcuera Caserta · Llucià Casadevall i Duran · Antoni Palau i Térmens · Joan Josep Castanyer i Ribas · Antoni Lluís Jordà Soler · Pere Colomer i Mestres · Josep Margades i Gili · Josep Torras i Bages · Francesc Muñoz i Izquierdo · Joan Perelló i Pou · Ramon Masnou i Boixada · Josep Maria Guix i Ferreres · Romà Casanova i Casanova |
