Noi

Un noi de Dar es Salaam

Un noi (oriental central), al·lot (balear), xic, xiquet (occidental), minyó (septentrional) o fadrí (en desús) és un ésser humà mascle jove o adolescent,[1] normalment més gran que un nen. Quan esdevé un adult, és descrit com a home. La diferència més aparent entre un noi típic i una noia típica són els òrgans sexuals. Tanmateix, alguns nois intersexuals amb genitals ambigus i nois trangènere genèticament femenins també es poden classificar o autoidentificar com a nois.

El terme de noi és utilitzat principalment per indicar distincions de sexe biològic, distincions de funció de gènere culturals o ambdós casos. En el cas de les distincions de funció de gènere culturals, s'aplica amb més freqüència als homes adults per considerar-los d'alguna manera immadurs o inferiors, en una posició associada amb els aspectes de la infància, o fins i tot sense aquesta connotació com a sinònim d'una edat indiscriminada. El terme es pot unir amb diverses paraules per formar aquestes etiquetes relacionades amb el gènere com a paraules compostes.

La paraula noi pot utilitzar-se per adreçar-se a un amic.[1]

Les versions femenines són noia,[1] al·lota, xica, xiqueta, minyona i fadrina.

Sumeris

Els infants sumeris tenien algunes joguines i practicaven alguns jocs.[2] Una tauleta d’argila procedent de Nippur, de fa uns 2000 anys, explica la vida a l’escola d’un noi sumeri. Les batusses de mestre per no saber la lliçó i els precs als pares incitant-los a obsequiar el mestre per tal de suavitzar els càstigs al noi.[3]

Antiga Grècia

Hi ha obres, antigues o actuals, que parlen de l’educació a la Grècia clàssica.[4]

Antiga Roma

L’escola començava als set anys. Noies i nois anaven plegats.[5] L’escola pública no era obligatòria però l’assistència era general. Els preus eren moderats. El sistema imitava el model grec. De fet molts mestres, lliures i esclaus, eren grecs.

Jueus a Israel i arreu del món

L’educació dels jueus al llarg del temps és un tema difícil de resumir.[6]

El Bar Mitsvà (en hebreu: בר מצווה) és un ritual iniciàtic pel qual l'infant jueu arriba a la seva majoria d'edat religiosa, en principi als tretze anys.[7] El seu rol social és similar al que té la primera comunió per als fidels catòlics.

Marina medieval i renaixentista

Per necessitats i tradicions de l’ofici de navegar, els adolescents (gairebé nens) tingueren un paper essencial en els vaixells medievals. Un bon resum d'aquella vida es pot consultar al tractat de navegació de Benedetto Cotrugli.

« Li dicti marinari vogliono essere criati nel misteri da piccoli, et prima sonno tabachi2 ad modo de Genoesi, o vero fedrini ad modo de Catalogna, o vero fanti modo Venetiano, et questi hanno l’officio de scopare la coperta, servire ad marinari, ad mercanti et ad vivati. Poi como sono de più etate, de xviii in xx anni, se chiamano fanti, et loro officio è vogare la barcha, et aprire la mecana, et andare per le sarthie, et advotare la sentina, cacciare l’ancora, et simili exercitii. Poi quando lo fante diventa dextro et impara la carta, et sa ben gubernare lo temone et fare quello deve fare uno bono marinaro, e’ lo fanno marinaro con questo ordine: ...// Els esmentats mariners han de començar l’ofici des de ben joves. Primerament són anomenats «tabachi», a la manera genovesa; «fadrins» a la manera catalana o «fanti» a la manera veneciana. (Aquests fadrins) tenen l’ofici d’escurar la coberta, servir els mariners, els mercaders i els passatgers. Quan són més grans -de divuit o vint anys – s’anomenen «fanti» i el seu ofici és vogar a la barca, obrir la «mecana», anar per l’eixàrcia, esgotar la sentina, moure l’àncora i exercicis similars. Posteriorment , quan el «fante» coneix bé la carta marina, governa bé el timó i fa el que ha de saber fer un bon mariner, el declaren mariner amb aquest ritual:... »
— Il trattato De navigatione di Benedetto Cotrugli (1464–1465). Edizione commentata del MS. Schoenberg 473 con il testo del MS. 557 di Yale‬. Piero Falchetta.[8]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 "noi, -a". diccionaris.cat. Consulta 24 de febrer 2017.
  2. ↑ Birmingham, M.; Dockrill, K. Are We Having Fun Yet?: The Human Quest for a Good Time. Orca Book Publishers, 2023, p. 13 (Orca Timeline). ISBN 978-1-4598-3096-7. 
  3. ↑ «Sumerian School Days». World History Commons, 27-06-2024. [Consulta: 27 juny 2024].
  4. ↑ Mahaffy, J.P.. Old Greek Education. Harper & brothers, 1882 (Education library). 
  5. ↑ Bury, J.B.. A History of the Roman Empire from Its Foundation to the Death of Marcus Aurelius (27 B.C.-180 A.D.). John Murray, 1893, p. 598 (Student's series). 
  6. ↑ Verschoyle, J.S.. The History of Ancient Civilization: A Handbook. Appleton, 1889, p. 86. 
  7. ↑ [enllaç sense format] http://www.jewishencyclopedia.com/articles/2473-bar-mizwah jewishencyclopedia.com
  8. ↑ «‪Il trattato De navigatione di Benedetto Cotrugli (1464–1465). Edizione commentata del MS. Schoenberg 473 con il testo del MS. 557 di Yale‬» (en italià). Google Scholar. [Consulta: 27 juny 2024].

Enllaços externs

  • Boyhood Studies Arxivat 2006-05-01 a Wayback Machine., website and journal for the study of boys
  • Boyhood Studies Forum Arxivat 2015-06-10 a Wayback Machine., discusses news items, new research
  • Historical Boys' Clothing
Registres d'autoritat

Viccionari