Nestícids

Infotaula d'ésser viuNestícids
Nesticidae Modifica el valor a Wikidata

Mascle de Nesticus sp. Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneHolozoa
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseArachnida
OrdreAraneae
FamíliaNesticidae Modifica el valor a Wikidata
Simon, 1894
Tipus taxonòmicNesticus Modifica el valor a Wikidata
Diversitat
16 gèneres, 278 espècies.[1]
Distribució

Modifica el valor a Wikidata

Els nestícids (Nesticidae) són una petita família d'aranyes araneomorfes.[2] Són una família propera als terídids i fan una teranyina embolicada com ells, i també tenen una mena de pinta de pèl serrat en el tars posterior que utilitzen per estirar la seda de les fileres. Moltes espècies viuen en coves i en hàbitats similars. El gènere Nesticus és el prototipus de la família i es troba per tot el món.

Sistemàtica

Amb la informació recollida fins al 31 d'agost de 2006 i hi havia citats 9 gèneres i 204 espècies; amb data a 25 de desembre de 2018 ja s'han reconegut 16 gèneres i 278 espècies.[1] La majoria formen part del gènere Nesticus amb 124 espècies. La seva distribució és molt extensa i es poden trobar per tot el món, excepte en una petita franja molt septentrional.[1]

  • Aituaria Esyunin & Efimik, 1998 (Rússia, Geòrgia)
  • Canarionesticus Wunderlich, 1992 (Illes Canàries)
  • Carpathonesticus Lehtinen & Saaristo, 1980 (Europa Oriental, Itàlia)
  • Cyclocarcina Komatsu, 1942 (Japó)
  • Domitius Ribera, 2018 (Espanya, Portugal, Itàlia)
  • Eidmannella Roewer, 1935 (arreu del món)
  • Gaucelmus Keyserling, 1884 (Àfrica, Austràlia, Àsia)
  • Hamus Ballarin & Li, 2015 (Xina, Tibet, Filipines)
  • Kryptonesticus Pavlek & Ribera, 2017 (Balcans, Grècia, Bulgària, Turquia)
  • Nescina Ballarin & Li, 2015 (Xina, Singapur)
  • Nesticella Lehtinen & Saaristo, 1980 (Àfrica, Àsia, Austràlia)
  • Nesticus Thorell, 1869 (Amèrica, Euràsia)
  • Pseudonesticus Liu & Li, 2013 (Xina)
  • Speleoticus Ballarin & Li, 2016 (Xina, Japó)
  • Typhlonesticus Kulczyński, 1914 (Montenegro)
  • Wraios Ballarin & Li, 2015 (Xina)

Fòssils

Segons el World Spider Catalog versió 19.0 (2018), existeixen les següents espècies fòssils:[3]

  • †Balticonesticus Wunderlich, 1986
  • †Eopopino Petrunkevitch, 1942
  • †Heteronesticus Wunderlich, 1986
  • †Hispanonesticus Wunderlich, 1986

Superfamília Araneoidea

Els nestícids havien format part de la superfamília dels araneoïdeus (Araneoidea), al costat de tretze famílies més entre les quals cal destacar pel seu nombre d'espècies: linífids, aranèids, terídids i tetragnàtids.

Les aranyes, tradicionalment, havien estat classificades en famílies que van ser agrupades en superfamílies. Quan es van aplicar anàlisis més rigorosos, com la cladística, es va fer evident que la major part de les principals agrupacions utilitzades durant el segle XX no eren compatibles amb les noves dades. Actualment, els llistats d'aranyes, com ara el World Spider Catalog, ja ignoren la classificació de superfamílies.[4][5]

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 (anglès) Referència World Spider Catalog : Nesticidae +base de dades . Accés el 25 de desembre de 2018.
  2. Simon, E. (1894a). Histoire naturelle des araignées. Paris 1, 489-760.
  3. Dunlop, J. A., Penney, D. & Jekel, D. 2018. "A summary list of fossil spiders and their relatives". A World Spider Catalog. Natural History Museum Bern, online a http://wsc.nmbe.ch, versió 19.0. Accés el 13 de desembre de 2018.
  4. Coddington, 2005, p. 24.
  5. World Spider Catalog, 2018.

Bibliografia

  • Coddington, Jonathan A. Spiders of North America: an identification manual. American Arachnological Society, 2005, p. 18–24 [Consulta: 24 setembre 2015]. «Phylogeny and classification of spiders» 
  • World Spider Catalog. «World Spider Catalog version 19.0». Natural History Museum Bern, 2018. [Consulta: 11 juliol 2018].
  • Hedin, M. & Dellinger, B. (2005): "Descriptions of a new species and previously unknown males of Nesticus (Araneae: Nesticidae) from caves in Eastern North America, with comments on species rarity". Zootaxa 904: 1-19 PDF

Vegeu també

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
Commons Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
Viquiespècies Modifica el valor a Wikidata
  • Platnick, N.I. 2003. World Spider Catalog Arxivat 2003-08-02 a Wayback Machine.
  • Vegeu aquesta plantilla
Famílies d'aranyes
Subordre Mesothelae
Subordre Opistothelae
Agelenidae  · Amaurobiidae  · Ammoxenidae  · Anapidae  · Anyphaenidae  · Araneidae  · Archaeidae  · Arkyidae  · Austrochilidae  · Caponiidae  · Cheiracanthiidae  · Cithaeronidae  · Clubionidae  · Corinnidae  · Ctenidae  · Cyatholipidae  · Cybaeidae  · Cycloctenidae  · Deinopidae  · Desidae  · Dictynidae  · Diguetidae  · Drymusidae  · Dysderidae  · Eresidae  · Filistatidae  · Gallieniellidae  · Gnaphosidae  · Gradungulidae  · Hahniidae  · Hersiliidae  · Homalonychidae  · Huttoniidae  · Hypochilidae  · Lamponidae  · Leptonetidae  · Linyphiidae  · Liocranidae  · Lycosidae  · Malkaridae  · Mecysmaucheniidae  · Megadictynidae  · Mimetidae  · Miturgidae  · Mysmenidae  · Nesticidae  · Nicodamidae  · Ochyroceratidae  · Oecobiidae  · Oonopidae  · Orsolobidae  · Oxyopidae  · Pacullidae  · Palpimanidae  · Penestomidae  · Periegopidae  · Philodromidae  · Pholcidae  · Phrurolithidae  · Physoglenidae  · Phyxelididae  · Pimoidae  · Pisauridae  · Plectreuridae  · Prodidomidae  · Psechridae  · Salticidae  · Scytodidae  · Segestriidae  · Selenopidae  · Senoculidae  · Sicariidae  · Sparassidae  · Stenochilidae  · Stiphidiidae  · Symphytognathidae  · Synaphridae  · Synotaxidae  · Telemidae  · Tetrablemmidae  · Tetragnathidae  · Theridiidae  · Theridiosomatidae  · Thomisidae  · Titanoecidae  · Toxopidae  · Trachelidae  · Trechaleidae  · Trochanteriidae  · Trogloraptoridae  · Udubidae  · Uloboridae  · Viridasiidae  · Xenoctenidae  · Zodariidae  · Zoropsidae

____________________________________________________

Regne: Animalia  · Phylum: Arthropoda  · Subphylum: Chelicerata  · Classe: Arachnida
Classificació de les aranyes
En negreta, famílies amb més de 1000 espècies
Bases de dades taxonòmiques
ADW BOLD BioLib COL Dyntaxa EOL FE FW GBIF IN ITIS NCBI OTL Ubio WoRMS WSC