Nacre

No s'ha de confondre amb mol·lusc endèmic del mar Mediterrani anomenat nacra.

El nacre és la capa de carbonat de calci i conquiolina que revesteix la part interna de la conquilla d'alguns mol·luscs. El nacre es troba en tàxons de bivalves, gastròpodes i cefalòpodes, per bé que la capa interna de la majoria de les conquilles dels mol·luscs és de porcellana, no pas de nacre.

Diverses espècies secreten nacre amb abundància per a reparar les seves closques danyades o per a enquistar (encapsular) objectes estranys dins de l'organisme. També es coneix com a mareperla, puix que també forma la perla.^[1]

La part interna de les perles és feta de nacre i les conquilles de les ostres també. Els mol·luscs de la família Haliotidae, Trochidae i Turbinidae també tenen nacre.

Usos

El nacre s'empra en obres de marqueteria, ebenisteria fina, diapasons d'instruments, joieria, i per a guarnir ventalls, botons, fitxes i telèfons. També es fa servir, com a mesura de seguretat, en els bitllets del ien japonès.

• 
  Peça d'altar, prop de 1520.
• 
  flascó de pólvora prop de 1750, fet de la conquilla de Turbo marmoratus.
• 
  Peça del palau Topkapi.
• 
  Conquilla decorativa de nacre.

Composició

El nacre (una mena de mucosa o bava) està compost per plaquetes hexagonals d'aragonita (carbonat de calci (CaCO₃) cristal·litzat), de 10-20 micres d'amplitud i 0,5 micres de gruix, estructurats en contínues làmines paral·leles. Aquestes estratificacions del nacre es troben separades i compactades per seccions d'una matriu orgànica composta de biopolímers elàstics de conquiolina (com també ho són les proteïnes de la quitina, llustrina o la seda).

Artificial

L'any 2012 un equip de treball del Laboratori Cavendish de la Universitat de Cambridge, Regne Unit, va poder fabricar un material, a temperatura ambient i amb un cost reduït, que és notablement semblant al nacre natural pel que fa a estructura, conducta mecànica i aparença òptica^[2]

Referències

Bibliografia

• Lin, A.; Meyers, M.A. «Growth and structure in abalone shell». Materials Science and Engineering A, 390, 15-01-2005, pàg. 27–41. Arxivat de l'original el 2007-05-05. DOI: 10.1016/j.msea.2004.06.072 [Consulta: 9 juliol 2010].
• Mayer, G. «Rigid biological systems as models for synthetic composites». Science, 310, 5751, 2005, pàg. 1144–1147. DOI: 10.1126/science.1116994. PMID: 16293751.
• Bruet, B. [et al]. «Nanoscale morphology and indentation of individual nacre tablets from the gastropod mollusc Trochus niloticus». J. Mater. Res., 20, 9, September 2005, pàg. 2400. DOI: 10.1557/JMR.2005.0273.

Viccionari