Muralles de Montgròs

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Muralles de Montgròs
Imatge
Dades
TipusMuralla i monument Modifica el valor a Wikidata
ConstruccióFerro-ibèric
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Brull (Osona) Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 48′ 12″ N, 2° 16′ 24″ E / 41.80333°N,2.27333°E / 41.80333; 2.27333
Bé cultural d'interès nacional
Tipusmonument històric
Codi BCIN746-MH Modifica el valor a Wikidata
Codi BICRI-51-0005213 Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAC834 Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAPC2584 Modifica el valor a Wikidata

Les muralles de Montgròs, o muralles del Brull, són unes construccions defensives dels ibers ausetans que tanquen l'estret de Montgròs, al municipi del Brull (Osona). És una obra del Brull (Osona) declarada Bé Cultural d'Interès Nacional.

Descripció

El jaciment està constituït per una muralla que tanca l'accés a la península pel costat est, resultant una zona defensada de prop de 9 hectàrees. La muralla té uns 145m de llarg, una amplada de 5m amb una alçada màxima conservada de 3-4m; fou construïda sense fonamentació sobre la roca verge i/o sobre un estrat d'argiles vermelloses amb restes d'un anterior establiment datat de l'edat del Bronze Final II. La part central de la muralla s'aixeca sobre una plataforma natural lleugerament elevada. Als límits sud i nord d'aquest promontori natural, es construïren dues torres trapezoïdals (11 x 6m) contiguament a les quals la muralla continua fins a trobar els cingles. La porta d'accés se situa al costat sud de la muralla, defensada per un petit baluard i per un doble parament a l'esquerra. El material utilitzat per a la construcció és la pedra calcària de la zona, amb blocs mitjans lleugerament escairats, d'aparença irregular i amb tendència a formar filades. A les cantoneres els carreus estan tallats.[1]

Història

Les muralles del Brull o de Montgrós van ser descobertes l'any 1974, i encara estan en curs d'excavació i de restauració per part del Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona. Segons es desprèn dels informes de les excavacions, es tracta d'una construcció defensiva dels ibers ausetans, construïda entre els segles IV i III aC amb importants reformes a l'època romana. En els seus estrats hom hi ha descobert importants restes de ceràmica àtica. El seu descobriment ha estat important per a l'estudi del món Iber, i més concretament dels Ausetans. Actualment s'ha consolidat un tram de muralla i dues de les seves torres.[1]

Referències

  1. 1,0 1,1 «Muralles de Montgròs». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 21 setembre 2017].

Vegeu també

Bibliografia

  • Morral, E., Nieto, J. i Miquel, D. (1982). «Turó del Montgròs, El Brull» a Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
  • Pladevall, Antoni (1981). «El Brull» a Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Fundació Enciclopèdia Catalana.
  • Pladevall, Antoni (1971). «El Brull» a Gran Enciclopèdia Catalana. Fundació Enciclopèdia Catalana.
  • Pladevall i Font, Antoni (1998). El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny. Diputació de Barcelona.

Enllaços externs

  • «Muralles de Montgròs». Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.
  • Vegeu aquesta plantilla
Jaciments arqueològics ibèrics
Part d'{{ibers}}
Occitània
La Bastida de les Alcusses Ullastret
Aragó
  • Cabezo de Alcalá
  • Cabezo de la Guardia
  • El Cabo
  • Loma de los Brunos
  • Sant Antoni
Catalunya
Ciutats
Poblats
Jaciments
Museus
País
Valencià
Poblats
Jaciments
Museus
Múrcia
  • Cabecico del Tesoro
  • El Cigarralejo
  • Coimbra del Barranco Ancho
Cast. La Manxa
  • Alarcos
  • Amarejo, el
  • Bienvenida, la (Sisapo)
  • Cerro de las Cabezas
  • Cerro de los Santos
  • Cerro del Castillo (Libisosa)
  • Llano de la Consolación
  • Necròpolis de Los Villares (Hoya-Gonzalo)
  • Tolmo de Minateda
  • Oreto i Zuqueca
Andalusia
  • Atalayuelas, las
  • Basti
  • Capacheras, las
  • Castillo de Giribaile
  • Cerrillo Blanco (Porcuna)
  • Cerro Colorao
  • Cerro de la Cruz
  • Cerro de la Merced
  • Cerro de los Infantes
  • Cerro del Minguillar
  • Cerrón, el
  • Cortijo del Pajarillo
  • Cueva de los Muñecos
  • Gil de Olid
  • Laderas de Morana
  • Linares (Castulo)
  • Mesa, la
  • Montemayor (Ulia)
  • Plaza de Armas
  • Puente Tablas
  • Ribera de la Algaida, la
  • Torrecillas, las
  • Torreparedones
  • Tutugi (necròpolis)
  • Úbeda (Salaria)
  • Villaricos (Barea)
Vegeu també {{Geografia històrica dels ibers}} i {{Art ibèric}}
Bases d'informació