Molossus melini

Infotaula d'ésser viuMolossus melini Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
ClasseMammalia
OrdreChiroptera
FamíliaMolossidae
GènereMolossus
EspècieMolossus melini Modifica el valor a Wikidata
Montani et al., 2021

Molossus melini és una espècie de ratpenat de la família dels fil·lostòmids. Habita regions temperades del centre-est del Con Sud de Sud-amèrica.

Taxonomia

Descripció

Aquesta espècie fou descrita el 2021 per un equip interdisciplinari de científics de Rosario, San Miguel de Tucumán i l'Uruguai, compost per María Eugenia Montani (coordinadora de l'àrea de Zoologia del Museu Provincial de Ciències Naturals Dr. Ángel Gallardo), Ivanna Haydée Tomasco, Ignacio Martín Barberis, Marcelo Carlos Romano, Rubén Marcos Barquez i María Mónica Díaz. Hi contribuïren nombroses institucions: el Programa d'Investigacions de Biodiversitat Argentina (PIDBA), el Programa de Conservació de Ratpenats de l'Argentina (PCMA), el CONICET, la Fundació Miguel Lillo, el Departament d'Ecologia i Evolució de la Facultat de Ciències de la Universitat de la República (Uruguai), la Facultat de Ciències Agràries de la Universitat Nacional de Rosario, l'Institut d'Investigacions en Ciències Agràries de Rosario (IICAR) i el Centre d'Investigacions en Biodiversitat i Ambient (ECOSUR).[1]

Etimologia

Etimològicament, el nom genèric Molossus deriva en última instància del de Molós, que en la mitologia grega era fill de Neoptòlem i Andròmaca i donà nom a Molòssia, regió del nord-est de l'antiga Grècia, a l'Epir. Els grans gossos que s'hi criaven donaren nom a un tipus de gos, els molossos. Aquests ratpenats foren anomenats en referència a aquests gossos, atès que el llavi superior també els penja una mica d'un costat i l'altre.[2]

El nom específic melini és un epònim que refereix al nom de la persona a qui fou dedicada l'espècie, el cacic ranquel Melin[1] (Milin o Melín), en al·lusió a la Llacuna Melincué, propera a la localitat tipus de l'espècie, però amb una història toponímica anterior.[3]

Hàbitat i distribució

La localitat tipus de M. melini es troba al sud de la Llacuna Melincué, una massa d'aigua endorreica del departament General López, a la part austral de la província de Santa Fe, al centre-est de l'Argentina. Aquesta zona pertany al sector septentrional de l'ecoregió terrestre pampes humides, que és a prop de l'àrea on comença l'ecotò amb la de l'espinal. Habita estepes, arbredes i àrees d'explotacions agropecuàries de clima temperat. Es nodreix d'insectes.[1]

Caracterització i relacions filogenètiques

M. melini es pot distingir de les altres espècies del gènere Molossus per exhibir un pelatge de coloració marcadament roig marronós, per tenir els avantbraços de més de 41 mm de llargada, pels seus pèls dorsals bicolors i llargs (al voltant de 5 mm), per tenir el forat infraorbitari orientat lateralment i per presentar incisives superiors llargues, projectades anteriorment com pinces.[1]

Mitjançant proves i anàlisis multivariables, es comparà la morfologia externa i cranial de M. melini amb la d'altres espècies similars, per determinar les diferències morfomètriques que presenta. L'arbre de tàxons, construït a partir de la concatenació de gens nuclears i mitocondrials, suggerí que M. melini formaria part d'un clade integrat per M. aztecus, M. rufus, M. currentium, M. pretiosus i M. sinaloae.[1]

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Montani, María Eugenia; Ivanna H. Tomasco, Ignacio Martín Barberis, Marcelo C. Romano, Rubén M. Barquez i M. Mónica Díaz (2021). «A new species of Molossus (Chiroptera: Molossidae) from Argentina». Journal of Mammalogy, gyab078, ISSN: 0022-2372 https://doi.org/10.1093/jmammal/gyab078.
  2. Cuvier, Georges (1849). The animal kingdom: arranged after its organization, forming a natural history of animals, and an introduction to comparative anatomy. Wm. S. Orr and Co.: Londres.
  3. Mollo, Norberto i Della Mattia, Carlos (2007). «El paraje Melincué a 230 años de su ocupación» (en castellà). Rufino. Consulta: 16 agost 2021.
  • Vegeu aquesta plantilla
Espècies vivents de molòssids
Regne: Animalia · Embrancament: Chordata · Classe: Mammalia · Infraclasse: Eutheria · Superordre: Laurasiatheria · Ordre: Chiroptera · Superfamília: Molossoidea
Subfamília Molossinae
Austronomus
Ratpenat cuallarg austral (A. australis) · Ratpenat cuallarg de Nova Guinea (A. kuboriensis)
Chaerephon
Ratpenat cuallarg del duc d'Abruzzi (C. aloysiisabaudiae) · Ratpenat cuallarg d'Ansorge (C. ansorgei) · C. atsinanana · Ratpenat cuallarg de Bemmelin ((C. bemmeleni) · Ratpenat cuallarg tacat (C. bivittata) · C. bregullae · Ratpenat cuallarg de Chapin (C. chapini) · Ratpenat cuallarg de Gallagher (C. gallagheri) · Ratpenat cuallarg de les Fiji (C. jobensis) · C. jobimena · Ratpenat cuallarg de Dato Meldrum (C. johorensis) · C. leucogaster · Ratpenat cuallarg de Tanzània (C. major) · Ratpenat cuallarg de Nigèria (C. nigeriae) · Ratpenat cuallarg de llavis arrugats (C. plicata) · Ratpenat cuallarg petit africà (C. pumila) · Ratpenat cuallarg camerunès (C. russata) · C. shortridgei · C. solomonis · C. tomensis
Cheiromeles
Ratpenat glabre de Sulawesi (C. parvidens) · Ratpenat glabre malai (C. torquatus)
Cynomops
Ratpenat cuallarg petit americà (C. abrasus) · C. freemani · Ratpenat cuallarg de Greenhall (C. greenhalli) · C. kuizha · C. mastivus · C. mexicanus · C. milleri · C. paranus · Ratpenat cuallarg de musell pla (C. planirostris) · C. tonkigui
Eumops
Ratpenat cuallarg d'orelles penjants (E. auripendulus) · Ratpenat cuallarg d'orelles amples (E. bonariensis) · E. chimaera · E. chiribaya · Ratpenat cuallarg de Dabbene (E. dabbenei) · Ratpenat cuallarg de Wagner (E. glaucinus) · Ratpenat cuallarg de Sanborn (E. hansae) · Ratpenat cuallarg de les Guaianes (E. maurus) · E. patagonicus · Ratpenat cuallarg gegant americà (E. perotis) · E. trumbulli · Ratpenat cuallarg d'Underwood (E. underwoodi) · E. wilsoni
Micronomus
Ratpenat cuallarg de Norfolk (M. norfolkensis)
Molossops
Subgènere Cabreramops
Ratpenat cuallarg de Cabrera (M. aequatorianus)
Subgènere Neoplatymops
Ratpenat cuallarg del Mato Grosso (M. mattogrossensis)
Subgènere Molossops
Ratpenat cuallarg de Surinam (M. neglectus) · Ratpenat cuallarg de Temminck (M. temminckii)
Molossus
M. alvarezi · M. aztecus · Ratpenat cuallarg de Barnes (M. barnesi) · Ratpenat cuallarg de Bonda (M. bondae) · M. coibensis · M. currentium · M. fentoni · M. melini · Ratpenat cuallarg de Pallas (M. molossus) · Ratpenat cuallarg de Miller (M. pretiosus) · Ratpenat cuallarg negre (M. rufus) · Ratpenat cuallarg d'Allen (M. sinaloae)
Mops
Subgènere Mops
Ratpenat cuallarg de l'illa Pemba (M. bakarii) · Ratpenat cuallarg angolès (M. condylurus) · Ratpenat cuallarg de Medje (M. congicus) · Ratpenat cuallarg de Mongalla (M. demonstrator) · M. leucostigma · Ratpenat cuallarg midas (M. midas) · Ratpenat cuallarg malai (M. mops) · Ratpenat cuallarg de Niangara (M. niangarae) · Ratpenat cuallarg de panxa blanca (M. niveiventer) · Ratpenat cuallarg de Sulawesi (M. sarasinorum) · Ratpenat cuallarg de Trevor (M. trevori)
Subgènere Xiphonycteris
Ratpenat cuallarg moçambiquès (M. brachypterus) · Ratpenat cuallarg pigmeu (M. nanulus) · Ratpenat cuallarg de Peterson (M. petersoni) · Ratpenat cuallarg de Spurrell (M. spurrelli) · Ratpenat cuallarg de Railer (M. thersites)
Mormopterus
Ratpenat cuallarg de Natal (M. acetabulosus) · Ratpenat cuallarg de Sumatra (M. doriae) · Ratpenat cuallarg d'Elery (M. eleryi) · Ratpenat cuallarg de François Moutou (M. francoismoutoui) · Ratpenat cuallarg de Peters (M. jugularis) · Ratpenat cuallarg de Kalinowski (M. kalinowskii) · Ratpenat cuallarg cubà (M. minutus) · Ratpenat cuallarg de Norfolk (M. norfolkensis) · Ratpenat cuallarg peruà (M. phrudus)
Myopterus
Ratpenat cuallarg de Daubenton (M. daubentonii) · Ratpenat cuallarg de Whitley (M. whitleyi)
Nyctinomops
Ratpenat cuallarg de Peale (N. aurispinosus) · Ratpenat cuallarg del desert (N. femorosaccus) · Ratpenat cuallarg de Yucatán (N. laticaudatus) · Ratpenat cuallarg gros americà (N. macrotis)
Otomops
Ratpenat cuallarg de Java (O. formosus) · O. harrissoni · O. johnstonei · O. madagascariensis · Ratpenat cuallarg de Martienssen (O. martiensseni) · Ratpenat cuallarg d'orelles grosses (O. papuensis) · Ratpenat cuallarg de Hayman (O. secundus) · Ratpenat cuallarg de Wroughton (O. wroughtoni)
Ozimops
Ratpenat cuallarg de Beccari (O. beccarii) · O. cobourgianus · O. halli · O. kitcheneri · Ratpenat cuallarg de Loria (O. loriae) · O. lumsdenae · O. petersi · Ratpenat cuallarg petit australià (M. planiceps) · O. ridei
Platymops
Ratpenat cuallarg de cap pla de Peters (P. setiger)
Promops
Ratpenat cuallarg de Thomas (P. centralis) · Ratpenat cuallarg fosc (P. nasutus)
Sauromys
Ratpenat cuallarg de cap pla de Roberts (S. petrophilus)
Setirostris
Ratpenat cuallarg d'Elery (S. eleryi)
Tadarida
Ratpenat cuallarg egipci (T. aegyptiaca) · Ratpenat cuallarg brasiler (T. brasiliensis) · Ratpenat cuallarg de Madagascar (T. fulminans) · T. insignis · T. latouchei · Ratpenat cuallarg de Kenya (T. lobata) · Ratpenat cuallarg europeu (T. teniotis) · Ratpenat cuallarg gegant africà (T. ventralis)
Subfamilia Tomopeatinae
Tomopeas
Ratpenat de cara negra (T. ravus)
Bases de dades taxonòmiques
COL GBIF ITIS NCBI