Michael Rasmussen

Infotaula de personaMichael Rasmussen

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r juny 1974 Modifica el valor a Wikidata (49 anys)
Tølløse (Dinamarca) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Alçada175 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióciclista Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaDinamarca Modifica el valor a Wikidata
Esportciclisme de muntanya Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
  Equip Competició
2001-2002 Team Saxo Bank-Tinkoff Bank
2003-2007 Team Visma-Lease a Bike
2010-2010 Miche
2011-2013 Christina Watches-Kuma Modifica el valor a Wikidata
Participà en
2012UCI Europa Tour 2012 (1101è)
2012UCI Àsia Tour 2011-2012 (80è)
28 octubre 2010UCI Europa Tour 2010-2011 (172è)
2010UCI Amèrica Tour 2009-2010 (27è)
2006UCI ProTour 2006 (112è)
2005UCI ProTour 2005 (49è)
2004Jocs Olímpics d'Estiu de 2004
2003Classificació UCI 2003 (51è)
2002Classificació UCI 2002 (146è)
2000Jocs Olímpics d'Estiu de 2000
Tour de França
Volta ciclista a Espanya Modifica el valor a Wikidata
Premis
  • (2005)  Ciclista danès de l'any
  • (2003)  Ciclista danès de l'any
  • (1999)  Ciclista danès de l'any Modifica el valor a Wikidata

UCI: 11056
Medaller
Competint per Dinamarca Dinamarca
Ciclisme de muntanya
Campionat del món de ciclisme de muntanya i trial Maillot arc iris
Or Åre 1999 Camp a través

Michael Rasmussen (nascut l'1 de juny del 1974 a Tølløse, Dinamarca) va ser un ciclista danès que fou professional de 2001 a 2012.[1][2][3]

Era un escalador i especialista a provar d'aconseguir victòries d'etapa espectaculars en etapes de muntanya, escapant-se del pilot al principi de l'etapa i corrent sol durant la majoria de l'etapa.

Era conegut per la seva obsessió pel més mínim detall quant al pes, i modificava la seva bicicleta perquè fos més lleugera. Quan escalava, no portava bidons d'aigua perquè pesaven massa. Al Tour de França 2006, va ajustar la bicicleta perquè pesés només deu grams més del mínim permès; arrancava adhesius innecessaris de la bicicleta i es remorejà que era el ciclista professional amb el menor percentatge de greix corporal.

El seu sobrenom és Kyllingen ('gallina' en danès) o Chicken Legs ('Potes de Gallina'), però això no tenia res a veure amb la seva anatomia. El sobrenom ve de quan era un corredor de ciclisme de muntanya, quan tenia un parell de companys d'equip que miraven el programa danès per a nens Bamses Billedbog, que inclou un os i una gallina. Un dels seus companys tenia el sobrenom d'Ós, de manera que a Rasmussen li van dir Gallina.

Va participar en els Jocs Olímpics de Sydney en Ciclisme de muntanya, i als d'Atenes en ruta

Biografia

Rasmussen va començar la seva carrera com a corredor en ciclisme de muntanya, una especialitat en què es proclamà campió del món el 1999 abans de firmar un contracte de aprenent amb l'equip professional CSC-Tiscali el 2001. Va aconseguir un contracte per la temporada 2002, i després d'una sèrie de bones actuacions a l'agost i el setembre, incloent-hi la seva primera victòria com a professional, va fitxar per l'equip Rabobank a la temporada 2003.

El seu primer Tour de França va ser el del 2004, una edició en què no va aconseguir cap victòria ni tampoc va poder derrotar el francès Richard Virenque en la lluita pel maillot de la muntanya. A partir d'aleshores, va demanar al seu equip que li permetessin entrenar-se completament sol i concentrar-se exclusivament en el Tour de França a la temporada 2005, i se li va concedir.

Tour de França 2005: Rasmussen porta el mallot de la muntanya a l'etapa 20 (una crono individual). Duu dues ferides d'una caiguda anterior.

Al Tour de França 2005, el seu entrenament va donar resultat quan va aconseguir el mallot de la muntanya a la vuitena etapa. L'endemà, va guanyar l'etapa després de córrer tot sol durant el 75% de l'etapa. Gràcies a aquesta escapada i una bona actuació a l'etapa que acabava a Courchevel, es va col·locar en posició de podi, però a la vintena etapa, una contrarellotge, va tenir una actuació desastrosa: va caure després de quatre quilòmetres, va canviar dues vegades de bicicleta i dues més de roda, tot això abans de caure a la cuneta. La primera caiguda li va fer perdre la confiança i en una sola etapa va caure de la tercera a la setena posició a la general. Com a consolació per haver perdut la tercera plaça del podi, que va aconseguir Jan Ullrich, va guanyar la classificació de la muntanya.

Al Tour de França 2006, va acabar en una bona posició a la general malgrat que el líder del Rabobank era Denís Ménxov. També va guanyar el maillot de la muntanya per segona vegada consecutiva i la setzena etapa del Tour, en la qual també es va endur el Souvenir Henri Desgrange per ser el primer ciclista a coronar el Coll del Galibier.

L'any 2007 va ser més problemàtic per Rasmussen. Un mes abans del Tour de France, Anne Gripper, de la Unió Ciclista Internacional, va fer públic que l'UCI seguia amb lupa certs ciclistes (els "homes de negre") per les seves pràctiques estranyes en relació als controls antidopatge. Tot i que no va dir noms, alguns mitjans de comunicació van suggerir que es tractava d'alguns corredors del Team Astana i de Michael Rasmussen.[4]

En arribar les muntanyes del Tour, Rasmussen va fer una de les seves escapades i, després de deixar Antoni Colom i David Arroyo a l'ascensió final a Tignes, es va endur l'etapa, el mallot de la muntanya i el mallot groc, que va conservar durant la resta del periple alpí.

Ningú no s'esperava que Rasmussen pogués conservar-lo després de la crono d'Albí, però el dia de descans va haver de fer front a noves acusacions: la Federació Danesa de Ciclisme l'havia exclòs de l'equip nacional danès després que Rasmussen no informés l'agència antidopatge d'on se'l podia localitzar per fer-li possibles controls antidopatge. A més, un ex-corredor de mountain bike el va acusar d'haver intentat enganyar-lo perquè li portés un substitut sanguini dels Estats Units a Europa. Tanmateix, Rasmussen no va quedar afectat per les acusacions i va fer una contrarellotge excepcional, arribant a doblar Alejandro Valverde i conservant el seu mallot groc amb un marge de més d'un minut sobre Cadel Evans.

El 25 de juliol del 2007, dia en què Rasmussen va guanyar la setzena etapa, assegurant virtualment la victòria global al Tour, va ser expulsat pel seu equip, el Rabobank, i conseqüentment retirat de la carrera. Davide Cassani, un comentarista de ciclisme italià, anterior ciclista professional, havia assegurat haver vist Rasmussen entrenant als Dolomites italians en unes dates en les que el mateix Rasmussen havia declarat que havia estat entrenant a Mèxic. D'acord amb les primeres notícies, quan el director d'equip li va interrogar sobre aquesta acusació, Rasmussen ho va admetre tot, fet que li comportà l'expulsió de l'equip i del Tour. Posteriorment el ciclista va negar haver fet aquesta confessió.

Palmarès en ciclisme de muntanya

Palmarès en ruta

Resultats al Tour de França

Resultats al Giro d'Itàlia

  • 2002. 45è de la classificació general
  • 2005. Abandona (15a etapa)
  • 2006. Abandona
  • 2007. 48è de la classificació general

Resultats a la Volta a Espanya

  • 2003. 7è de la classificació general. Vencedor d'una etapa
  • 2006. Abandona (17a etapa)

Referències

  1. «Museo del Ciclismo - Michael RASMUSSEN» (en italià). museociclismo.it. [Consulta: 14 agost 2022].
  2. «Michael Rasmussen». procyclingstats.com. [Consulta: 14 agost 2022].
  3. «Michael Rasmussen» (en anglès). cyclingarchives.com. [Consulta: 14 agost 2022].
  4. Arribas, Carlos «Rasmussen: “Todos sabían lo que hacía falta para ganar el Tour”» (en castellà). El País [Madrid], 10-07-2017. ISSN: 1134-6582.

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
  • Fitxa a sitiodeciclismo.net
  • Fitxa a cyclebase.nl
  • Fitxa a museociclismo.it
  • Fitxa a Jocs Olímpics Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
  • Michael Rasmussen a ProCyclingStats
  • Vegeu aquesta plantilla
Líder de la classificació de muntanya Guanyadors del Gran Premi de la muntanya al Tour de França
1933 Vicente Trueba1934 René Vietto1935 Félicien Vervaecke1936 Julián Berrendero1937 Félicien Vervaecke1398 Gino Bartali1939 Sylvère Maes1947 Pierre Brambilla1948 Gino Bartali1949 Fausto Coppi1950 Louison Bobet1951 Raphaël Géminiani1952 Fausto Coppi1953 Jesús Loroño1954 Federico Bahamontes19551956 Charly Gaul1957 Gastone Nencini19581959 Federico Bahamontes19601961 Imerio Massignan19621964 Federico Bahamontes19651967 Julio Jiménez1968 Aurelio González19691970 Eddy Merckx19711972 Lucien Van Impe1973 Pedro Torres1974 Domingo Perurena1975 Lucien Van Impe1976 Giancarlo Bellini1977 Lucien Van Impe1978 Mariano Martínez1979 Giovanni Battaglin1980 Raymond Martin1981 Lucien Van Impe1982 Bernard Vallet1983 Lucien Van Impe1984 Robert Millar1985 Luis Herrera1986 Bernard Hinault1987 Luis Herrera 1988 Steven Rooks1989 Gert-Jan Theunisse1990 Thierry Claveyrolat19911992 Claudio Chiappucci1993 Tony Rominger19941997 Richard Virenque1998 Christophe Rinero1999 Richard Virenque2000 Santiago Botero20012002 Laurent Jalabert20032004 Richard Virenque20052006 Michael Rasmussen • 2007 Mauricio Soler2008 Carlos Sastre2009 Franco Pellizotti2010 Anthony Charteau2011 Samuel Sánchez2012 Thomas Voeckler2013 Nairo Quintana2014 Rafał Majka2015 Chris Froome2016 Rafał Majka2017 Warren Barguil2018 Julian Alaphilippe2019 Romain Bardet20202021 Tadej Pogačar2022 Jonas Vingegaard2023 Giulio Ciccone
Registres d'autoritat