Manuel de Seabra

Infotaula de personaManuel de Seabra

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 juliol 1932 Modifica el valor a Wikidata
Lisboa (Portugal) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 maig 2017 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióesperantista, traductor, escriptor Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Esperanto PEN center (en) Tradueix
Associació d’Escriptors en Esperanto Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Premis
  • (2001)  Creu de Sant Jordi Modifica el valor a Wikidata

Manuel de Seabra (Lisboa, 7 de juliol de 1932 - Barcelona, 22 de maig de 2017)[1] fou un escriptor, periodista i traductor portuguès i català. Escrigué en portuguès, català i esperanto. Es va especialitzar en la traducció al portuguès d'obres significatives de la literatura catalana, cosa que n'ha facilitat el coneixement a Portugal. Va traduir llibres de Fèlix Cucurull i Tey, Pere Calders, Salvador Espriu i Víctor Mora Pujadas, i va publicar antologies de contistes i poetes catalans (Os Melhores contos catalâes, 1950). També va traduir obres de l'anglès, castellà, esperanto, francès, portuguès i rus al català.

Va viure a Londres, on va fer de locutor de la BBC. Va viure intermitentment a Barcelona des de 1954, i a Lisboa, on fou corresponsal de l'Avui. També va escriure obres de ficció i traduccions de l'obra poètica de Mao Zedong i de Vladímir Maiakovski, novel·les de Mikhaïl Bulgàkov i Jorge Amado. El 1999 fou elegit president de l'Associació Col·legial d'Escriptors de Catalunya i va ser membre del PEN català. El 2001 va rebre la Creu de Sant Jordi.

La seva obra ha estat traduïda, en part per ell mateix, al català, esperanto, portuguès, rus, xinès i ucraïnès, entre altres idiomes.

Obres

En portuguès

  • Eu e o diabo (1950)
  • Cântico necessário (1954)
  • Terra de ninguém (1959)
  • O retrato esboçado (1960)
  • O fogo sagrado (1961)
  • Os sobreviventes (1965)
  • 85 poemas realistas (1974)
  • Os rios sem nome (1982)
  • A literatura indo-portuguesa (1971), amb Vimala Devi
  • Os exércitos de Paluzie (1982)
  • Conheces Blaise Cendrars (1984)
  • Promessa às escuras (1994)
  • O dia em que Jesus traiu Judas (1996), traduït del català (?)
  • A reforma dos cavalos (1998)
  • Bar-Mitzvah (2001)
  • Odiai-vos uns aos outros (2003)

En català

Les següents obres van ser escrites en català, o originalment en portuguès i després traduïdes o versionades al català pel mateix autor:

  • Els exèrcits de Paluzie (1982)
  • Coneixes Blaise Cendrars? (1984)
  • Paisatge amb figures (1986)
  • Fer senyors a la Plaça Roja (1986)
  • El dia que Jesús va trair Judes (1995)
  • Odieu-vos els uns als altres (2004)

Diccionaris:

  • Diccionari portuguès-català (1985), amb Vimala Devi
  • Diccionari català-portuguès (1989), amb Vimala Devi
  • Diccionari de l'esport Català-Castellà/Castellà-Català, amb Enric Bañeres i Ester Bonet. Enciclopèdia catalana, 1989.

En esperanto

Les següents obres van ser escrites originalment en esperanto, o en català o portuguès i traduïdes o versionades en esperanto pel mateix autor:

  • Antologio de portugalaj rakontoj (redactor) (1959)
  • La armeoj de Paluzie (1996)
  • Promeso en obskuro (1997)
  • La tago kiam Jesuo perfidis Judason (2001)
  • Ĉu vi konas Blaise Cendrars? (2007)

També ha traduït del portuguès a l'esperanto:

Traduccions fetes per l'autor

A part d'algunes de les obres de dalt, l'autor també ha traduït del rus i de l'anglès, entre altres idiomes. Heus ací una petita aproximació.

Del rus

  • Vladímir Maiakovski: 4 poemes. Traduït del rus amb Joaquím Horta i Massanés. Barcelona: L'Aixernador, 1990.
  • Vladímir Maiakovski: Poema a Vladímir Ílitx Lenin. Traduït del rus amb Joaquím Horta i Massanés. Barcelona: Galba, 1978.
  • Vladímir Maiakovski: Poesia [Polnòe sobrànie sotxinènii v trínadtsati tomàkh]. Traduït del rus amb Joaquím Horta i Massanés. 4 volums. Barcelona: Laia, 1981-1983.
  • Vladímir Maiakovski: Sobre teatre. Traduït del rus amb Joaquím Horta i Massanés. Barcelona: Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, 1990.
  • Vladímir Maiakovski: Teatre. Traduït del rus amb Joaquím Horta i Massanés. 3 volums. Barcelona: Edicions 62, 1984-1989.
  • Mikhaïl Bulgàkov: El Mestre i Margarida. Barcelona: Edicions de la Magrana, 1998.

De l'anglès

  • Frank Herbert: Duna (Dune, 1965). Alella: Edicions Pleniluni, 1989. 2a edició, Barcelona: Grup del llibre, any?

Referències

  1. «Mor l'escriptor, periodista i traductor Manuel de Seabra». Diari Ara. [Consulta: 23 maig 2017].

Enllaços externs

  • Manuel de Seabra al Qui es qui
  • Vegeu aquesta plantilla
Géza Alföldy · Jaume Arnella · Ramon Bagó · Maria Barbal · Joan Bellmunt · Thomas N. Bisson · Artur Blasco · Joan Borràs · Marta Casals · Carles Cavallé · Manuel Cusachs · Josep Maria Forn · Valentí Fuster · Francesc Gurri · Mirna Lacambra · Tomàs Mallol · Lluís Marsà · Valentí Miserachs · Jesús Moncada · Antoni Pérez · Joaquim Ramis · Manuel Ribas · Joan Rodés · Pere Ros · Manuel de Seabra · Francesc Todó · José de Udaeta · Frederic-Pau Verrié · Eulàlia Vintró · Associació de Components del Regiment Pirinenc núm. 1 de Catalunya · Nens del Vendrell · Xiquets de Tarragona · Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya · Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona · Escola Tècnica Professional del Clot · Federació Catalana de Basquetbol · Institució Cultural del CIC · Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família · La Roda d'Espectacles Infantils i Juvenils als Barris · Orfeó de Sants · Orfeó Manresà · Organització Nacional de Cecs Espanyols · Serra d'Or · Societat Catalana de Pediatria
1981  · 1982  · 1983  · 1984  · 1985  · 1986  · 1987  · 1988  · 1989  · 1990  · 1991  · 1992  · 1993  · 1994  · 1995  · 1996  · 1997  · 1998  · 1999  · 2000 · 2001
2002  · 2003  · 2004  · 2005  · 2006  · 2007  · 2008  · 2009  · 2010  · 2011  · 2012  · 2013  · 2014  · 2015  · 2016  · 2017  · 2018  · 2019  · 2020  · 2021  · 2022  · 2023
Registres d'autoritat
Bases d'informació
  • DLC (1)
  • GEC (1)