La mangosta de Libèria (Liberiictis kuhni) és una espècie mangosta que fou descoberta a Libèria l'any 1958. Era poc el que se'n sabia d'aquesta espècie, excepte el que els natius explicaven.
Descripció
La longitud mitjana del cap i el cos d'un mascle adult de mangosta de Libèria és de 42,3 centímetres, amb una longitud mitjana de la cua de 19,7 centímetres, i un pes mitjà de 2,3 quilos, tot i que es donà el cas d'una femella adulta que feia 47,8 de longitud conjunta del cap i del cos, amb una cua de 20,5 centímetres.
El pelatge és principalment de color marró fosc amb dues ratlles més fosques envoltades d'un pelatge més clar a cada banda del coll. El pelatge que cobreix la part inferior del coll és pàl·lid. La cua és lleugerament més pàl·lida que la resta del cos. Tenen urpes fortes i llargues, especialment a les potes de davant, les quals utilitzen per cavar quan cerquen aliment. Les urpes del tercer i quart dit de les potes davanteres fan uns 18 mil·límetres, mentre que les urpes del tercer i quart dit de les extremitats posterior fan uns 13 mil·límetres. El musell és llarg i també el poden fer servir per cavar la sorra quan cerquen insectes. Els coixinets de les potes són de color negre i no tenen pèl.
Les principals diferències entre la mangosta de Libèria i les espècies del gènere Crossarchus, uns parents propers, són que la mangosta de Libèria té dues ratlles al coll, un cos i un crani més robust, les dents més petites, i les orelles més grans. La mangosta de Libèria té també un premolar més que les espècies Crossarchus, tant al maxil·lar superior com a l'inferior.[1][2][3]
Distribució i hàbitat
La mangosta de Libèria viu als boscos de vegetació densa i abundants rierols del nord-oest de Libèria i del sud-oest de Costa d'Ivori.[1]
Comportament
S'ha dit que viu en grup entre 3 i 5 membres, i s'ha documentat que s'alimenten en grup de fins a 15 membres. La mangosta de Libèria són diürnes i passen la majoria del temps cercant aliment. S'ha documentat que quan es veuen atrapades en perill, es tornen ferotges.[1][4][2]
Dieta
En estat salvatge s'alimenten principalment d'insectes, encara que també menjen cucs de terra, ous d'altres animals, i petits invertebrats. En captivitat són conegudes per menjar carn picada, menjar per a gossos, pollastres joves, i peix.[1] S'han observat cercant aliments als llits dels rierols, entre la fullaraca i en arbres en descomposició.[2][4]
Reproducció
La reproducció té lloc probablement del maig al setembre, durant l'estació humida. L'aparellament d'aquesta espècie és desconegut.[1] Molt poc és el que es coneix de la reproducció i el desenvolupament d'aquesta espècie. Un exemplar jove mostrà que les dents permanents no havien trencat la línia de les genives, encara que tenia les dents de llet.[3] Les cries són cuidades per la seva mare durant un temps després del seu naixement, però poc és el que es coneix de les atencions dels pares i de seu desenvolupament.
Estat de conservació
Aquesta espècie és extremadament poc freqüent, i ha estat classificada en perill per la UICN. La destrucció del seu hàbitat i la caça per l'ésser humà són les principals amenaces de la mangosta de Libèria. A causa de la seva raresa, no fou descrita fins a l'any 1958, amb els primers espècimens complets descoberts recentment l'any 1974. Un intent d'estudiar-lo l'any 1988, només pogué obtenir un animal, el qual havia estat mort per un caçador. Estudis més recents han estat més satisfactoris en trobar animals vius, i un d'ells viu actualment al Metro Toronto Zoo. Els disturbis polítics a les zones on viuen han fet més difícils els estudis en els últims anys, i encara més descobrir el comportament d'aquest animal en el seu hàbitat natural, i en particular que fa té a veure amb el seu cicle de vida i el comportament comunicatiu.[1][4]
Referències
↑ 1,01,11,21,31,41,5(anglès)Nowak, R. 1999. Walker's Mammals of the World, Sixth Edition, Volume I. Baltimore i Londres: The Johns Hopkins University Press.
↑ 2,02,12,2(anglès) Schliemann, 1990. Grzimek's Encyclopedia of Mammals, Volume 3. New York: McGraw-Hill.
↑ 3,03,1(anglès) Schlitter, D. 1974. Notes on the Liberian Mongoose, *Liberiictis kuhni* Hayman 1958. Journal of Mammalogy, 55: 438-442.
↑ 4,04,14,2(anglès) Taylor, M. 1992. The Liberian Mongoose. Oryx, 26: 103-106.
Gat del desert xinès (Felis bieti) · Gat domèstic (Felis catus) · Gat de la jungla (Felis chaus) · Gat de Pallas (Felis manul) · Gat de la sorra (Felis margarita) · Gat de peus negres (Felis nigripes) · Gat salvatge (Felis silvestris)
L. braccatus · Gat de la Pampa (Leopardus colocolo) · Gat de Geoffroy (Leopardus geoffroyi) · Gat kodkod (Leopardus guigna) ·L. guttulus · Gat dels Andes (Leopardus jacobitus) ·L. narinensis ·L. pajeros · Ocelot (Leopardus pardalis) ·L. pardinoides · Gat tigrat (Leopardus tigrinus) · Gat margay (Leopardus wiedii)
Gat de Bengala (Prionailurus bengalensis) · Gat capplà (Prionailurus planiceps) · Gat rovellat (Prionailurus rubiginosus) · Gat pescador (Prionailurus viverrinus)
Civeta de palmera comuna (Paradoxurus hermaphroditus) · Civeta de palmera de Jerdon (Paradoxurus jerdoni) · Civeta de palmera daurada (Paradoxurus zeylonensis)
Mofeta dels Andes (C. chinga) · Mofeta de la Patagònia (C. humboldtii) · Mofeta de nas porcí oriental (C. leuconotus) · Mofeta amazònica (C. semistriatus)
Os marí sud-americà (A. australis) · Os marí de Nova Zelanda (A. forsteri) · Os marí de les Galápagos (A. galapagoensis) · Os marí antàrtic (A. gazella) · Os marí de Juan Fernández (A. philippii) · Os marí afroaustralià (A. pusillus) · Os marí de Guadalupe (A. townsendi) · Os marí subantàrtic (A. tropicalis)
