La calle sin sol

Infotaula de pel·lículaLa calle sin sol
Fitxa
DireccióRafael Gil Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Amparo Rivelles
Antonio Vilar
Manolo Morán
Alberto Romea Catalina
Ángel de Andrés Miquel
Irene Caba Alba
Julia Caba Alba
José María Prada
Rufino Inglés
Mary Delgado
José Nieto
José Prada
Félix Fernández Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióEnrique Alarcón Modifica el valor a Wikidata
GuióMiguel Mihura Modifica el valor a Wikidata
MúsicaManuel Parada
FotografiaAlfredo Fraile
ProductoraSuevia Films
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena1948 Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióBarcelona Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0040204 Filmaffinity: 842500 Letterboxd: the-sunless-street Allmovie: v138181 TMDB.org: 237768 Modifica el valor a Wikidata

La calle sin sol és una pel·lícula espanyola de 1948 dirigida per Rafael Gil Álvarez sobre guió de Rafael Gil i Miguel Mihura.

La pel·lícula és un dels millors treballs de Rafael Gil, recolzat en la lleugera ironia de Mihura que va aportar un realisme i una naturalitat influenciades pel neorealisme italià, encara que cal apuntar que l'escena dels pobres reunits per a prendre cada matí l'únic raig de sol que donava al carrer sense sol, és anterior a l'escena que apareix a Miracle a Milà.[1]

En aquesta pel·lícula es pot apreciar una fotografia particular quant al joc de llums i ombres i els enquadraments. Va obtenir el premi a millor argument original per part del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics l'any 1949.[2]

Argument

Un home arriba a Barcelona fugint de la justícia. Es refugia en una pensió del barri xino i s'enamora de Pilar, la neboda de l'amo. En cometre's un assassinat en el barri, recauen les sospites en aquest home de fosc passat. Pilar confia en la seva innocència i intenta defensar-lo buscant la veritat, però les circumstàncies semblen anar contra ell.[3]

Repartiment

Premis

Miguel Mihura va rebre la Medalla del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics al millor argument original en 1948.[4] Rafael Gil com a director va rebre 350.000 pessetes als Premis del Sindicat Nacional de l'Espectacle de 1948.[5]

Referències

  1. Galán, Diego. La calle sin sol', melodrama y testimonio social. El País, 17 d'octubre de 1982
  2. La calle sin sol página digital de El Mundo
  3. Revista de cinema filmaffinity
  4. «Medallas del CEC a la producción española de 1948». Círculo de Escritores Cinematográficos. Arxivat de l'original el 2020-05-26. [Consulta: 13 febrer 2016].
  5. Félix Martialay El cine español durante el franquismo, p. 57-58

Enllaços externs

  • Noticiario nº 575 B, 22 de marzo de 1948 NO-DO Rodaje de la película nacional La calle sin sol, en los Estudios CEA (Sin sonido).
  • Vegeu aquesta plantilla
Les pel·lícules de Rafael Gil