L'Estaquirot

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

L'Estaquirot

Dades
Tipus	grup de teatre grup de teatre
Història
Creació	1973
Altres
Premis (2023)  Creu de Sant Jordi
Lloc web	estaquirot.com

L'Estaquirot és una companyia de teatre de titelles fundada el 1973 i integrada per Albert Albà (Bertu), Olga Jiménez i Núria Benedicto.^[1]

Història

Els seus primers espectacles (L'estaquirot, 1973; Bufar i fer titelles, 1974; Penja i despenja, 1975) estaven en perfecta sintonia amb els models d’espectacles dels titellaires independents (Claca i Garibaldis), i buscaven noves formes d’expressió vinculades al moviment de renovació pedagògica. Eren combinats de titelles, contes i cançons, dotats d’un bon punt d’improvisació i amb un marcat caràcter festiu i reivindicatiu.^[1]

A partir de 1976, la companyia va decidir treballar estretament amb el grup de música Ara Va de Bo, amb qui crearen Romanços de canya i cordill, Ara va d’Estaquirot i El moixó foguer. També va començar a fer espectacles de saltimbanquis amb música en directe i petites històries de titelles amb els quals pretenia recuperar el model de la faràndula ambulant.^[1]

Dins d’aquesta línia de treball cal esmentar Tutilimundi (1977), Mundus vivendi (1980) i Grimeia (1981). Aquell mateix any, L’Estaquirot va inaugurar un teatre ambulant de titelles, amb el qual aconseguiren unes condicions d’intimitat, il·luminació i so per als seus espectacles altrament difícils d’obtenir en teatres convencionals.^[1][2]

Entre 1981 i 1983, i com a única activitat, el grup va fer una gira per tot Catalunya. A partir de mitjan anys vuitanta, es va anar especialitzant i començà a realitzar un treball més intens i acurat d’investigació en els camps del teatre de titelles, el teatre d’objectes i el teatre visual, experimentant amb nous materials (escumes, làtex, resines, inflables) i altres tècniques de manipulació, com la manipulació a la vista del públic.^[1]

Fou també llavors que la companyia va consolidar una fórmula amb dos conceptes principals. Per una banda, la creació d’espectacles senzills comercials pensats per al teatre ambulant i adreçats als més petits, amb la utilització fonamental del titella clàssic de guant, i que suposaven, en certa manera, una actualització de les peces de teatre de titelles tradicional, però amb petites pinzellades d’humor (El Patufet, 1990; Els tres porquets, 1992; La Rateta, 1993; La Caputxeta, 1995).

Per altra banda, van començar a fer muntatges de més volada tècnica i dramàtica, caracteritzats per un major grau d’experimentació (Biòtic, 1990; Tse-Tse, 1992; Guerripau, 1995).^[1] De l’última etapa de la companyia hi ha La Granja (1997), La pastissera i els follets (2000), El ratolí viatger (2003) i Secret a l’armari (2005).^[1]A la dècada del 2010 va estrenar Ploramiques (2010),^[3] Els tres óssos (2012)^[4] i En Joan Totlifan (2015).^[5]

Reconeixements

El 2023, va ser commemorat pel Govern de Catalunya amb la Creu de Sant Jordi.^[6]

Referències