Johannes von Blaskowitz

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Johannes Albrecht Blaskowitz

Johannes Blaskowitz
Nom original	(de) Johannes Blaskowitz
Biografia
Naixement	10 juliol 1883 Bolshaya Polyana (Rússia) (en)
Mort	5 febrer 1948 (64 anys) Palau de Justícia de Nuremberg
Causa de mort	Suïcidi  (Mort per caiguda )
Activitat
Ocupació	militar
Activitat	1901–1945
Carrera militar
Lleialtat	Imperi Alemany (fins a 1918) República de Weimar (fins a 1933) Tercer Reich Alemanya
Branca militar	Heer
Rang militar	Generaloberst
Comandant de (OBSOLET)	VIII. Armee IX. Armee I. Armee Heeresgruppe G Heeresgruppe H
Conflicte	I Guerra Mundial Segona Guerra Mundial
Participà en
6 agost 1947	Judici dels Ostatges
11 novembre 1945	Tribunal Militar Internacional
5 maig 1945	acord de capitulació de Wageningen
1r setembre 1939	Campanya de Polònia
Premis Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure i Espases

Johannes Blaskowitz (1884-1946) fou un general de l'exèrcit alemany durant la Segona Guerra Mundial.

Biografia

Joventut

Blaskowitz nasqué a Peterswalde, Kreis Wehlau (Prússia oriental). Durant la Primera Guerra Mundial serví com a oficial d'infanteria de l'exèrcit alemany.

Del 15 de març de 1939 al 21 de març de 1939 fou Reichsprotektor del protectorat de Bohèmia-Moràvia

Polònia 1939

Durant la campanya de setembre a Polònia (inici de la Segona Guerra Mundial, va comandar el Vuitè Exèrcit alemany.

El 20 d'octubre de 1939 esdevingué Oberbefehlshaber Ost (Comandant en cap de l'Est) a Polònia. Allà s'ultratjà repetidament per les atrocitats comeses per les SS i els Einsatzgruppen contra els ciutadans polonesos i jueus; va emetre dos informes sobre aquests crims de guerra al comandant en cap: Walther von Brauchitsch. Tampoc dubtà en imposar sentències de mort contra membres de les SS i de la Gestapo en cas d'involucrar-se en crims de guerra, però aquestes foren abolides més tard per Hitler. Utilitzà un llenguatge excepcionalment obert:

"L'actitud de les tropes contra les SS i la policia fluctua entre el disgust i l'odi. Cada soldat se sent disgustat per aquests crims comesos contra els polonesos per part de ciutadans del Reich i representants del govern" (gener de 1940)

Hitler s'infurià per l'actitud de Blaskowitz, que ell considerava "infantil". Va ser rellevat del comandament de Polònia el 14 de maig de 1940, a instància del governador general Hans Frank.

Ocupació de França

Durant la invasió de França Blaskowitz va ser transferit al comandament del Novè Exèrcit a l'oest. A principis de juny de 1940 esdevingué governador militar del nord de França.

Blaskowitz mantingué aquest càrrec fins a l'octubre de 1940 quan va ser transferit al comandament del Primer Exèrcit. Retingué aquest càrrec fins al maig de 1944 quan fou nomenat comandant en cap del Heeresgruppe G.

Campanya Oest 1944-1945

Va ser rellevat del comandament del Heeresgruppe G a finals de setembre de 1944 després de protestar oficialment contra les atrocitats de les SS a Polònia i reincorporat el 24 de desembre de 1944. El 28 de gener de 1945 va ser transferit a la comandància del Heeresgruppe H. Aquest comandament va ser reformat a principis d'abril de 1945 i Blaskowitz es convertí en comandant en cap dels Països Baixos.

El 5 de maig Blaskowitz fou cridat a l'Hotel de Wereld a Wagenigen pel general Charles Foulkes, comandant del I Canadian Corps, per a discutir la rendició de les forces alemanyes als Països Baixos. El príncep Bernat, actuant com a comandant en cap de les Forces Interiors neerlandeses, també assistí a la trobada. Blaskowitz acceptà tots els termes enumerats per Foulkes, però en tot l'edifici -hi ha qui diu que en tota la ciutat sencera- no es va trobar cap màquina d'escriure; per tant no es pogué tipografiar el document de rendició. L'endemà es tornaren a reunir les mateixes persones i llavors Blaskowitz pogué firmar el document de rendició, el qual ja s'havia pogut tipografiar.

Postguerra

Blaskowitz fou acusat de crims de guerra i jutjat davant un tribunal militar dels Estats Units durant els procés contra els alts comandaments, però se suïcidà durant el judici el 5 de febrer de 1948, saltant per una finestra de la presó de Nuremberg. Els rumors escampats per alguns convictes sobre un possible assassinat per agents de les SS mai va ser demostrat.

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)