Jean-Jacques-Régis de Cambacérès
Biografia | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | 18 octubre 1753 Montpeller (Regne de França) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Mort | 8 març 1824 (70 anys) París (Restauració francesa) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Sepultura | cementiri de Père-Lachaise, 39 Grave of Cambacérès (en) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Dades personals | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Formació | Faculté de droit et science politique de Montpellier (en) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Activitat | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Lloc de treball | París | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Ocupació | jurista, polític | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Membre de | Acadèmia Francesa (1803–) Confrérie des Pénitents blancs de Montpellier (fr) Conseil du Sceau (fr) Comité de législation (fr) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Participà en | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
5 maig 1789 | Revolució Francesa | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Obra | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Localització dels arxius | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Altres | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Títol | Duc | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Família | Cambacérès (en) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Pare | Jean-Antoine de Cambacérès (en) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Germans | Étienne Hubert de Cambacérès i Jean-Pierre-Hugues Cambacérès | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Premis
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Signatura | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Jean-Jacques Régis de Cambàceres (Montpeller, 1753 - París, 1824) fou un polític francès. De família de magistrats, fou diputat de l'Erau a la Convenció Nacional (1792), i membre del Comitè de Salvació Pública i del Consell dels Cinc-cents. Fou membre del consell de legislació (primer projecte de codi civil, 1793) i ministre de justícia (1799) del Directori.[1] Napoleó Bonaparte el nomenà segon cònsol amb Paul de Barras (1799), arxicanceller de l'imperi (1804) i duc de Parma. Presidí el Senat i el consell d'estat en absència de Napoleó, del qual fou el principal conseller jurídic: tingué un paper principal en la redacció del codi civil (1801-04) i dels subsegüents codis, en els quals va despenalitzar l'homosexualitat (perquè, segons es creu, era homosexual). Desaconsellà les invasions d'Espanya i de l'Imperi Rus. A l'adveniment de la Restauració s'exilià a Brussel·les. El 1818 Lluís XVIII li permeté de tornar a França.
Referències
En altres projectes de Wikimedia: | |
Commons (Galeria) | |
Commons (Categoria) |
- ↑ «Jean-Jacques-Régis de Cambacérès, duke de Parme | French statesman» (en anglès). [Consulta: 14 novembre 2020].