Irena Karpa

Infotaula de personaIrena Karpa
Nom original(uk) Ірена Карпа Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 desembre 1980 Modifica el valor a Wikidata (43 anys)
Txerkassi (Ucraïna) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióКиївський національний лінгвістичний університет
Activitat
Ocupacióperiodista, escriptora, cantant, presentadora Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaQarpa Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Participà en
dècada del 2010Euromaidan Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeAnton Fridlyand (en) Tradueix (2008–2009)
Louis-Cyrille Trebuchet (en) Tradueix (2018–) Modifica el valor a Wikidata
Facebook: IrenaKarpa Twitter (X): qarpa Instagram: qarpa Youtube: UCz1W-KZgIBZHVQvHjqveZPQ Discogs: 1973792 Modifica el valor a Wikidata

Irena Karpa (en ucraïnès, Ірена Карпа, Txerkassi, RSS d'Ucraïna, 8 de desembre de 1980) és una escriptora, cantant, compositora, periodista, presentadora de televisió i activista ucraïnesa. Per quatre anys, des d'octubre del 2015 va ser l'agregada cultural / primera secretària per afers culturals de l'Ambaixada d'Ucraïna a França.[1][2] Membre del PEN ucraïnès.[3] Ha publicat novel·les, novel·letes, relats breus, assaig i periodisme. Guardonada amb els premis Hranoslov (1999) per a joves escriptors i Best Ukrainian Awards en la categoria "Escriptor/-a més de moda" (2006), mentre que el seu llibre No li ho diguis a ningú (Тільки нікому про це не кажи) ha sigut nominat Llibre de l’any 2022 per la BBC Ucraïna.

Biografia

Irena Karpa va néixer el 8 de desembre de 1980 a Txerkassi. Dos anys més tard, la família es va traslladar a Ivano-Frankivsk, i d'allà a Iaremtxe, a la zona dels Precarpats (Prykarpàttia). La formació secundària la va fer en una escola pública, i a més va formar-se en una escola d'art.[4][5]

Cada estiu visitava la seva àvia a Txerkassi, i als 11 anys va començar a comunicar-se plenament en ucraïnès, en una època en què a Txerkassi predominava el rus, o més ben dit, el súrjik (la combinació aleatòria d'ucraïnès i rus).[6][7]

El 1998, ingressà a la Universitat Nacional Lingüística de Kíiv, al departament de filologia francesa. Després d'obtenir la llicenciatura l'any 2003, va completar un Màster en Filologia Estrangera, especialitzada en «Llengües anglesa i francesa».[5] El tema de la seva tesi fou «Manifestacions de l'arquetip de la Gran Mare a les novel·les de Michel Houellebecq Partícules elementals i de Iurkó Ízdryk Doble Lleó (Подвійний Леон)».[8]

Música

Karpa abans del seu concert de telonera per Marilyn Manson a Kíiv el 2012. Porta un vestit fent íntegrament de salo, la cansalada emblemàtica d'Ucraïna.[9]

Mentre encara estudiava a l'escola secundària, Karpa participà en un conjunt de vent. Als 16 anys, va gravar la seva primera cançó "Esperaré".[10] Es dedicava a la veu en el temps lliure mentre estudiava a la universitat, i en aquell moment va conèixer Oleh Artym, el guitarrista i líder del grup Faktytxno Sami («Фактично Самі», "De fet, nosaltres mateixos"). Després d'haver gravat la cançó electrònica "Aire" amb ell com a experiment, la Karpa aviat s'uneix al grup i es converteix en la vocalista i baixista de la banda. El primer disc "D.dkova hra" (Joc del dimoni) va ser gravat en secret durant tres nits a l'estudi on reballava l'Artym.[11]

Després del primer disc, l'amic de la Karpa, Artur Danielian, es va unir a la banda com a baixista. L'any 2000, tots tres van començar a gravar el segon disc «B. P. P.» (Болєзні Пєвчіх Птіц, Boliezni Pievtxikh Ptits)" (que vindria a ser «M. O. C.», Malaltia d'ocells cantaires), completat l'any 2001 ja al seu estudi Fuck!Submarine. El següent àlbum «Kosmitxnyi vakuum» («Космічний вакуум», Buit còsmic) es va gravar un any després.[12] Al mateix temps, van gravar el primer vídeo musical de la banda amb la cançó "Kod" (Codi) de l'àlbum "Buit còsmic".[13]

El 2003, la Karpa va gravar les parts vocals per als dos àlbums següents i va anar a Indonèsia durant un any, fent de voluntària i activista. En la seva absència, l'Artym i el Danielian van continuar treballant en àlbums, i la violoncel·lista Ievhènia Smolianínova es va unir a la banda. A finals de 2004, es va llançar «Kurva Cum Back», seguit el 2005 de l'àlbum «Lo-Fi TRavmy» («Lo-Fi TRавми», Traumes en Lo-Fi). Van fer una gira per tot Ucraïna amb el nou bateria Andríi Kohut.[12]

El 2007, Faktytxno Sami va llançar el "Kosmitxnyi vakuum" (Buit còsmic), gravat anteriorment, i va canviar el seu nom a Qarpa.[14] Ja en aquesta nova guisa, el mateix any, el grup va presentar un altre disc «IN ЖИР» (FI GA / EN GREIX). Una de les cançons, «Клей» (Cola), la va escriure el líder de Skriabin, Andríi Kuzmenko, i a la cançó «Леді Ду» ("Lady Du"), juntament amb la Karpa, canta el vocalista de Тартака (Tartaka), Saixkó Polojinskyi.[15]

El setembre del 2011, l'àlbum "& I made a man" es va presentar al club Crystal Hall de Kíiv. L'àlbum va ser creat durant deu anys i inclou cançons en anglès, espanyol i francès.[16] En quant al gènere, és una barreja de trip-hop, europop, industrial i llatí.[17] El desembre del 2012, Karpa i la banda van fer de teloners pel concert de Marilyn Manson a Kíiv. Ella anava amb un vestit fet íntegrament de salo (cansalada),[18] una menja típica ucraïnesa.

El maig del 2015, Qarpa va llançar l'àlbum «Made in China», i al juliol va presentar el videoclip «La mida importa» («Розмір має значення», Rózmir màie znàtxennia), de la cançó «Adeu i bon vent» («Допобачення») d'aquest àlbum.[19] El novembre de 2015, la banda va actuar en un concert conjunt amb Kozak System al club de Kíiv "Sentrum", interpretant temes de «Made in China».[20]

Literatura

Irena Karpa al festival literari internacional Book Arsenal de Kíiv el 2021.

El 2001, l'antic productor del grup "Faktytxno Sami" Oleh "Mokh" Hnàtiv (que més tard es va convertir en el productor del grup Perkalaba), va mostrar els textos de la Karpa al seu amic Iurii Ízdrik, l'editor en cap de la revista literària Txètver.[21] Com a resultat, la història "Biliàvtxik" [22] i després "Somnis de Jericó" [23] es van publicar a Txètver. Al mateix temps, Karpa va començar a publicar-se a la revista juvenil Molokó, on fins al 2009 va dirigir una columna sobre sexe sota el pseudònim de Sòia Los.[8]

El primer llibre de Karpa, Enderrocs del cremat («Знес Паленого», Znes pàlenoho), es va publicar l'any 2002 a Ivano-Frankivsk. Comprenia la novel·la curta "50 minuts d'herba" i el relat breu "Somnis de Jericó". Aquestes mateixes obres, juntament amb el conte "Ganeixa i síncope" i la novel·la interactiva "La caça a Hèlsinki" conformen el volum 50 minuts d'herba («50 хвилин трави»), publicat l'any 2004 per l'editorial Folio («Фоліо»). El mateix any, Folio va publicar la novel·la Freud ploraria («Фройд би плакав»), que va ser el resultat del viatge de Karpa al sud-est asiàtic. Una altra novel·la es va convertir en el seu quart llibre, Porno de nacre (Supermercat de la solitud) [«Перламутрове Порно (Супермаркет самотності)»], que va ser publicat el 2005 per l'editorial Duliby («Дуліби») i la cinquena novel·la, Bitches Get Everything («Bitches Get Everything»), publicada l'any 2006 pel Club de lectors "oci familiar" - KSD («Клуб сімейного дозвілля» - КСД).

El 2006 es va publicar una traducció polonesa de la novel·la Freud ploraria, així com les traduccions al txec i búlgar de la novel·la Porno de nacre (Supermercat de la solitud), i el 2007, la traducció polonesa de 50 minuts d'herba i russa de Porno de nacre. El 2008, KSD va reeditar Porno de nacre sota el títol Supermercat de la solitud. Porno de nacre, i va publicar un nou llibre de la Karpa, El bé/els bens i el mal («Добло і Зло»), presentat al Fira del llibre de Lviv (Fòrum d'Editors de Lviv). El bé/els bens i el mal consta de dues parts: "El fantasma de la meva escola" amb escenes breus de la infància i "El planeta de les putes", amb històries de la vida adulta.[8] A principis de 2009, el llibre El bé/els bens i el mal va rebre l'antipremi "La Bombolla d'Or".[24] Al mateix temps, segons la qualificació dels lectors de la revista Korrespondent, el volum va ser inclòs entre els deu millors llibres ucraïnesos del 2009.[25]

El 2010, la novel·la breu Caramels, fruites i embotits («Цукерки, фрукти і ковбаси») es va incloure a la col·lecció "Decameron. 10 novelistes ucraïnesos dels darrers deu anys", publicat per l'aniversari de l'editorial KSD.[26] El llibre Pizza "Himàlaia" («Піца „Гімалаї“») sortí el setembre de 2011. Karpa el va escriure mentre estava a l'Himàlaia, i va descriure el seu contingut com "un diàleg entre el cristianisme i el budisme".[27] El 2012, KSD va fer una altra reedició d'una obra de la Karpa, Bitches Get Everything sota el títol «Суки отримують все» i va publicar el seu nou llibre De la rosada, de l'aigua i de bassals («З Роси, з Води і з Калабані»). Aquest últim descriu irònicament la vida a Iaremtxe durant els últims anys de l'URSS i després de la independència d'Ucraïna, així com la història de la noia ucraïnesa Kropyva, immigrant laboral a París.[28] El llibre va ocupar el primer lloc entre les millors vendes de l'editorial KSD al Festival Internacional "Arsenal del Llibre" a Kíiv.

L'any 2013, l'escriptora va posar en marxa el projecte interactiu, "Històries de les meves dones". Aquest projecte es va crear perquè les dones puguin compartir les seves històries. Aviat va surgir un periòdic del mateix nom.[29] El 2014 es va publicar el recull dels seus assaigos, entrevistes i articles, "Escriptora, cantant, viatgera". El mateix any, el llibre Baby travel. Viatges amb infants, o Com no convertir-se en una gallina («Baby travel. Подорожі з дітьми або, Як не стати куркою»), amb històries iròniques sobre viatjar a diferents països del món amb la mainada.[30] A la primavera del 2015, a cura de l'autora, va sortir el recull Voluntaris. Mobilització del bé («Волонтери. Мобілізація добра»), que incloïa diverses obres de la mateixa Karpa, així com poemes, contes i assaigs d'altres autors ucraïnesos.[31] L'any 2019, després d'una llarga pausa, la Karpa va presentar la seva novel·la Bones notícies des del Mar d'Aral («Добрі новини з Аральського моря»).[32]El llibre es va presentar al IX Festival Internacional "Arsenal del Llibre" a Kíiv. L'editorial Knigolove («Книголав») va qualificar la novel·la de Karpa com el llibre més popular del festival. Més de 1000 visitants van comprar-ne còpies.[33]

Cinema i televisió

Política

Karpa a l'Euromaidan de Khàrkiv (2013)

Altres

Irena Karpa fent una conferència el 2015 a Kíiv.

Premis

Guardonada amb els següents premis:

Literatura
  • 1999: Gran Premi del Hranoslov («Гранослов»), premi internacional per a joves escriptors en llengua ucraïnesa.[34]
  • 2006: Best Ukrainian Awards en la categoria d'"Escriptor/-a més de moda" (Премія Best Ukrainian Awards у номінації «Наймодніша письменниця»).[34]
  • 2022: No li ho diguis a ningú (Тільки нікому про це не кажи), nominat Llibre de l’any 2022 per la BBC Ucraïna.[35]
Música
  • 1997: Primer premi en el gènere de rock al festival Txervona ruta («Червона рута») a Khàrkiv.[36]

Bibliografia

  • Enderrocs del cremat («Знес Паленого», Znes pàlenoho, 2000? 2002)
  • 50 minuts de males herbes («50 хвилин трави», 2004)
  • Freud ploraria («Фройд би плакав», 2004)
  • Porno de nacre (Supermercat de la soledat) [«Перламутрове Порно (Супермаркет самотності)», 2005]
  • Bitches Get Everything (2007)
  • El bé/els bens i el mal («Добло і зло», 2008)
  • "Caramels, fruites i embotits" («Цукерки, фрукти і ковбаси», 2010), dins el recull Decameron. 10 novel·listes ucraïneses dels darrers deu anys («Декамерон. 10 українських прозаїків останніх десяти років»)
  • Pizza "Himàlaia" (Піца «Гімалаї», 2011)
  • De la rosada, de l'aigua i de bassals («З Роси, з Води і з Калабані», 2012)
  • Baby travel. Viatges amb infants, o Com no convertir-se en una gallina («Baby travel. Подорожі з дітьми або, Як не стати куркою», 2014)
  • Voluntaris. Mobilització del bé («Волонтери. Мобілізація добра», 2015) - compiladora de la col·lecció i autora d'algunes de les obres incloses
  • Dia de tots els esquirols («День усіх білок», 2017), infantil
  • Bones notícies des del mar d'Aral («Добрі новини з Аральського моря», 2019)
  • Com casar-te tantes vegades com vulguis («Як виходити заміж стільки разів, скільки захочете», 2020)
  • No li ho diguis a ningú («Тільки нікому про це не кажи», 2022), nominat a Llibre de l’any 2022 per BBC Ucraïna.

Àlbums

  • Joc del dimoni («D.дькова гра», D.dkova hra, 1999)
  • B. P. P. («Б. П. П.» 2001)
  • Buit còsmic («Космічний вакуум», 2001)
  • Kurva Cum Back («Kurva Cum Back», 2004)
  • Fucktytxno Sami (el millor de 1995–2004) [«Fuckтично Самі (Best Of 1995–2004)»], (2004)
  • TRauma Lo-Fi, («Lo-Fi TRавми», 2005)
  • FI GA / EN GREIX («IN ЖИР», IN JYR, 2007)
  • & I Made a Man («& I Made a Man», 2011)
  • Made in China («Made in China», 2015)

Referències

  1. ↑ Yakutenko, Anna. «Popular writer leads Ukraine’s cultural diplomacy in France» (en anglès), 03-11-2017. [Consulta: 7 desembre 2022].
  2. ↑ «Ніщо так гарно не інтегрує, як культура, — Ірена Карпа» (Res no integra tan bé com la cultura), Irena Karpa invitada per Anastàsia Bahàlika i Iryna Slavinska a Громадське радіо (Hromadske ràdio, Ràdio pública), 27 octubre 2015.
  3. ↑ «Експерти обговорили шляхи підтримки та розвитку читання під час сесії "Книга і читання: інструменти підвищення особистої конкурентоспроможності та розвитку культурного потенціалу"» (en ucraïnès). Arxivat de l'original el 2022-12-07. [Consulta: 7 desembre 2022].
  4. ↑ «Книги Ірена Карпа» (en ucraïnès). Book24.ua. [Consulta: 7 desembre 2022].
  5. ↑ 5,0 5,1 Ірена Карпа: «Коли тобі 20 років, то здається, що все написане — геніальне» Arxivat 17 August 2016[Date mismatch] a Wayback Machine., Час і Події (11 лютого 2016)
  6. ↑ «Ірена Карпа: «У Черкасах я перемогла бажання маскуватися під натовп»». Arxivat de l'original el 25 лютого 2020. [Consulta: 25 лютого 2020].
  7. ↑ [enllaç sense format] https://www.facebook.com/andrij.bondar/posts/10156661223631599?comment_id=10156661261701599&reply_comment_id=10156661406771599 коментар Ірени Карпи на сторінці Андрія Бондаря в мережі Facebook
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 «Добло и зло» Ирэны Карпы, Експедиція XXI (2008)
  9. ↑ Yakutenko, Anna. «Popular writer leads Ukraine’s cultural diplomacy in France - Nov. 03, 2017», 03-11-2017. [Consulta: 7 desembre 2022].
  10. ↑ ФАКТИЧНО САМІ: Чекайте на скандали Arxivat 13 August 2016[Date mismatch] a Wayback Machine., music.com.ua (14 травня 2004)
  11. ↑ Qarpa, Hnizdó / Гніздо.
  12. ↑ 12,0 12,1 Фактично Самі Arxivat 13 October 2016[Date mismatch] a Wayback Machine., УМКА
  13. ↑ «Фактично самі» занимаются кодировкой Arxivat 13 August 2016[Date mismatch] a Wayback Machine., music.com.ua (19 червня 2002)
  14. ↑ Фактично Самі видали свій останній альбом — «Космічний Вакуум» Arxivat 8 October 2018[Date mismatch] a Wayback Machine., Український Формат (8 квітня 2007)
  15. ↑ Панк-гурт Qarpa презентував альбом «In жир» Arxivat 8 October 2018[Date mismatch] a Wayback Machine., Gazeta.ua (18 грудня 2007)
  16. ↑ Ще та Карпа Arxivat 11 October 2016[Date mismatch] a Wayback Machine., Тиждень.ua (26 вересня 2011)
  17. ↑ Карпа: безальтернативність дівчини-емансипе Arxivat 11 October 2016[Date mismatch] a Wayback Machine., Тиждень.ua (10 березня 2012)
  18. ↑ Карпа на сцену к Мэнсону выйдет в платье из сала Arxivat 21 December 2012[Date mismatch] a Wayback Machine., ТСН.ua (19 грудня 2012)
  19. ↑ «Розмір Має Значення». Прем'єра нового неполіткоректного кліпу Ірени Карпи. Відео Arxivat 21 June 2016[Date mismatch] a Wayback Machine., Українська правда _Життя (6 липня 2015)
  20. ↑ Ірена Карпа зіграє разом із Kozak System Arxivat 17 August 2016[Date mismatch] a Wayback Machine., Cultprostir (29 жовтня 2015)
  21. ↑ Ірена Карпа: «Інтернет — це клоака, де кожне нічтожество має свої 15 секунд слави» Arxivat 7 August 2016[Date mismatch] a Wayback Machine., Українська правда _Життя (11 вересня 2008)
  22. ↑ Ірена Карпа Білявчик Arxivat 18 August 2016[Date mismatch] a Wayback Machine., Четвер (2001)
  23. ↑ Ірена Карпа Сни Ієрихона Arxivat 3 June 2017[Date mismatch] a Wayback Machine., Четвер (2002)
  24. ↑ Книжка року 2008 і задерта спідничка Ірени Карпи Arxivat 7 August 2016[Date mismatch] a Wayback Machine., Українська правда _Життя (7 лютого 2009)
  25. ↑ Лучшие украинские книги года: рейтинг журнала «Корреспондент» Arxivat 1 July 2016[Date mismatch] a Wayback Machine., Rate1 (18 травня 2009)
  26. ↑ Український «Декамерон» об'єднав топ-10 вітчизняних прозаїків Arxivat 14 November 2011[Date mismatch] a Wayback Machine., Сумно? Ком (15 квітня 2010)
  27. ↑ Ірена Карпа презентувала нову книжку «Піца „Гімалаї“» Arxivat 16 September 2016[Date mismatch] a Wayback Machine., zaxid.net (18 вересня 2011)
  28. ↑ Книжки листопада: Карпа і Винничук Arxivat 7 August 2016[Date mismatch] a Wayback Machine., Українська правда _Життя (6 листопада 2012)
  29. ↑ Книжки листопада: Жінки, таємний щоденник, французький роман Arxivat 7 August 2016[Date mismatch] a Wayback Machine., Українська правда _Життя (28 листопада 2013)
  30. ↑ Дуже очікувані книжки осені 2014 Arxivat 21 August 2014[Date mismatch] a Wayback Machine., Українська правда _Життя (21 серпня 2014)
  31. ↑ Ірена Карпа упорядкувала збірку «Волонтери. Мобілізація добра» Arxivat 28 August 2016[Date mismatch] a Wayback Machine., Gazeta.ua (30 березня 2015)
  32. ↑ ««Рита»: отрывок из романа Ирены Карпы «Добрі новини з Аральського моря»». Arxivat de l'original el 18 червня 2019. [Consulta: 18 червня 2019].
  33. ↑ «ВИДАВНИЦТВО #КНИГОЛАВ НАЗВАЛО НАЙПОПУЛЯРНІШЕ ВИДАННЯ НА «КНИЖКОВОМУ АРСЕНАЛІ»». Arxivat de l'original el 18 червня 2019. [Consulta: 18 червня 2019].
  34. ↑ 34,0 34,1 Ирена Карпа презентует новую книгу Arxivat 8 August 2016[Date mismatch] a Wayback Machine., Фокус.ua (5 жовтня 2011)
  35. ↑ «Книга року ВВС» (en ucraïnès). BBC News Україна.
  36. ↑ V Всеукраїнський фестиваль сучасної пісні та популярної музики «Червона рута–1997», revista Ukraïnska kultura, Kíiv: Radianska Ukraïna (Радянська Україна), 1997., p. 17.

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
  • Columnes de la Irena Karpa (en ucraïnès) a Ukraïnska Pravda
  • Bloc de Karpa (en ucraïnès) a "Radio Svoboda"
  • "Irena Karpa: La gent mateixa és tan genial que no té sentit inventar-me alguna cosa sobre elles" (en ucraïnès), Olha Herassymenko / Ольга Герасименко, Txytomo, 19-11-2013.