Franco Zeffirelli
(2008) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | (it) Gian Franco Corsi Zeffirelli 12 febrer 1923 Florència (Itàlia) |
Mort | 15 juny 2019 (96 anys) Roma |
Causa de mort | Malaltia |
Sepultura | Cementiri de les Portes Santes |
Senador del Senat italià | |
21 abril 1996 – 29 maig 2001 Legislatura: tretzena legislatura del Parlament de la República Italiana Circumscripció electoral: Catània | |
Senador del Senat italià | |
27 març 1994 – 8 maig 1996 Legislatura: dotzena legislatura del Parlament de la República Italiana Circumscripció electoral: Catània | |
Dades personals | |
Altres noms | Franco Zeffirelli |
Religió | Església Catòlica |
Formació | Università degli Studi di Firenze |
Activitat | |
Camp de treball | Direcció teatral i direcció |
Lloc de treball | Roma Itàlia |
Ocupació | director de teatre, actor, llibretista, productor de televisió, productor de cinema, guionista, polític, director de cinema, realitzador |
Activitat | 1950 – 1999 |
Partit | Força Itàlia Democràcia Cristiana |
Membre de | |
Premis
| |
Lloc web | francozeffirelli.it |
|
Franco Zeffirelli (Florència, 12 de febrer de 1923 - Roma, 15 de juny de 2019)[1] fou un director de cinema italià; el seu nom autèntic era Gianfranco Corsi Zeffirelli. També fou director, dissenyador i productor d'òpera, teatre, cinema i televisió. Participà en la política italiana.
La seva obra més coneguda i que li va donar més fama fou la pel·lícula de Romeu i Julieta (1968) per la qual va ser nominat per al premi Oscar. El 1977 dirigí la minisèrie de televisió Jesús de Natzaret. Fou membre del senat italià entre el 21 d'abril de 1994 i el 29 de maig de 2001 en representació del partit polític Forza Italia.
Fill il·legítim, la seva mare morí quan ell tenia 6 anys i passà a residir al Regne Unit. Durant la Segona Guerra Mundial lluità com a partisà. En els anys de la postguerra estudià arquitectura a la Universitat de Florència.[2] Tanmateix en assistir a l'obra de teatre Enric V el 1945, Zeffirelli dirigí la seva atenció cap al teatre, treballà amb Luchino Visconti, amb qui col·laborà al film La terra tremola.[3] També treballà amb directors com Vittorio De Sica i Roberto Rossellini.
Filmografia
- La Bohème (1965)
- L'amansiment de la fúria (The Taming of the Shrew) (1967)
- Romeo and Juliet (1968)
- Fratello sole, sorella luna (1972)
- Jesus of Nazareth (1977)
- El campió (The Champ) (1979)
- Endless Love (1981)
- Cavalleria Rusticana (1982) amb Plácido Domingo i Ielena Obraztsova
- Pagliacci (1982) amb Plácido Domingo i Teresa Stratas
- La Traviata (1983)
- Otello (1986)
- Hamlet (1990)
- Storia di una capinera (1993)
- Jane Eyre (1996)
- Tea with Mussolini (1999)
- Callas Forever (2002)
Referències
- ↑ «Mor el director de cinema i escenògraf italià Franco Zeffirelli». El Nacional, 15-06-2019 [Consulta: 15 juny 2019].
- ↑ Donadio, Rachel «Maestro Still Runs the Show, Grandly». The New York Times, 18-08-2009 [Consulta: 18 agost 2009].
- ↑ «Franco Zeffirelli Biography». Yahoo! Movies. [Consulta: 18 agost 2009].
Enllaços externs
- Entrevista: Maria Callas i Callas Forever Arxivat 2004-10-16 a Wayback Machine.
- Entrevista amb Zeffirelli de 1999 sobre Tea With Mussolini Arxivat 2019-06-20 a Wayback Machine.