Francesc Crusats i Franch
Gravat amb el prevere, ca. 1890 | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 5 gener 1831 Seva (Osona, Catalunya) |
Mort | 30 setembre 1868 (37 anys) La Selva del Camp (Camp de Tarragona, Catalunya) |
Sepultura | Col·legi dels Claretians (Selva de Camp) |
Dades personals | |
Es coneix per | Protomàrtir de l'orde claretià |
Activitat | |
Ocupació | missioner |
Orde religiós | Fills del Cor de Maria |
prevere i màrtir | |
Beatificació | Proclamat servent de Déu, 1955 |
Francesc Crusats i Franch (Seva, Osona, 5 de gener de 1831 - La Selva del Camp, 30 de setembre de 1868) fou un missioner claretià. Ha estat proclamat servent de Déu per l'Església catòlica.
Biografia
Nascut al Mas Coll de la parròquia de Seva, en 1844 començà a estudiar al seminari de Vic i hi fou ordenat el 18 de setembre de 1858, incorporant-se l'any següent a l'orde dels Missioners Fills del Cor de Maria. Va començar en 1859, a Falgars i Sant Martí de Centelles, la seva missió de predicació en diferents pobles de Catalunya: apostolat a zones rurals, catequesi, xerrades morals, instrucció als nens i joves, visites a malaltse, etc., aconseguint moltes conversions i esdevenint popular. En 1861 fou enviat a Segòvia, on treballà fins al 1868, també amb grans resultats.
El setembre del 1868 esclatà la Revolució Gloriosa, aixecant-se els militars contra Isabel II d'Espanya. La revolta, de caràcter progressista, va anar acompanyada de l'expulsió dels ordes religiosos i un conat de persecució anticlerical. Crusats era llavors a la Selva del Camp, on havia iniciat una nova missió; un grup violent d'exaltats va arribar-hi des de Reus i assaltaren el convent claretià el 30 de setembre; mentre la comunitat fugia, Crusats s'enfrontà a l'escamot i fou mort d'un cop de ganivet al coll.
Fou considerat màrtir de l'anticlericalisme i primer màrtir de l'orde claretià. La seva causa de beatificació s'obrí en 1907 i s'inicià en 1955, essent proclamat servent de Déu.