Fleur Jaeggy
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 31 juliol 1940  (83 anys)Zúric (Suïssa) |
| Dades personals | |
| Activitat | |
| Ocupació | traductora, escriptora |
| Nom de ploma | Carlotta Wieck |
| Família | |
| Cònjuge | Roberto Calasso |
Premis
| |
  | |
Fleur Jaeggy, també coneguda pel nom artístic de Carlotta Wieck, (Zúric, 31 de juliol de 1940) és una escriptora suïssa en llengua italiana.[1]
Biografia
Després de completar els seus estudis a Suïssa, anà a viure a Roma, on conegué Ingeborg Bachmann i Thomas Bernhard. L'any 1968 anà a Milà a treballar per a l'editorial Adelphi Edizioni i es casà amb Roberto Calasso.
Després de les seves primeres publicacions, Il Dito in bocca (1968) i L'angelo custode, (1971), amb què ja es va manifestar com una gran novel·lista, la seva primera obra destacada fou la novel·la I Beati anni del castigo (1989), a la qual seguí més tard Proleterka, declarat pel Suplement literari del Times com el millor llibre de 2003.[2] També és traductora a l'italià de Marcel Schwob i Thomas de Quincey.
Treballà amb el músic italià Franco Battiato sota el nom artístic de «Carlotta Wieck».[3]
La seva és una literatura radical, hermètica i freda, d'un lirisme dur, basat en un llenguatge més que poètic, evocatiu, que ha estat qualificada d'inquietant i pertorbadora.[4][5][6]
Obres
Novel·les
- Il Dito in bocca, Adelphi Edizioni, 1968.
- L'angelo custode, Adelphi, 1971.
- Le estatua d'acqua, Adelphi, 1980.
- I Beati anni del castigo, Adelphi, 1989.
- La Paura del cielo, Adelphi, 1994 (trauït al català com La por del cel per Anna Casassas a Ed. Les Hores, 2019).[7]
- Proleterka, Adelphi, 2001. (traduït al català com a Proleterka per Anna Casassas, Ed. Les Hores, 2018)[8][5]
- Vite congetturali, Adelphi, 2009.
Relats curts
Traduccions
- Marcel Schwob, Vite immaginarie, Adelphi, 1972.
- Thomas de Quincey, Gli ultimi giorni di Immanuel Kant, Adelphi, 1983.
Referències
- ↑ Marrone, Gaetana. Encyclopedia of Italian Literary Studies: A-J (en anglès). Taylor & Francis, 2007, p. 971 i 972. ISBN 978-1-57958-390-3.
- ↑ Fleur Jaeggy en tusquetseditores.com
- ↑ Elisa Tonani, Storia della lingua italiana e storia della musica F. Cesati de 2005
- ↑ Soria Millán, Ma Pilar «Señas de identidad en la obra de Fleur Jaeggy». Anuari de Filologia. Literatures contemporànies. núm.3, 2013, pàg. 21-42. ISSN: 2014-1416.
- ↑ 5,0 5,1 Boixader, Mònica. «Proleterka o la memòria secreta de les coses». Núvol, 27-07-2018. [Consulta: 31 maig 2020].
- ↑ Basagaña, Laura. «Proleterka: el lirisme dur de Fleur Jaeggy». Llavor Cultural. [Consulta: 31 maig 2020].
- ↑ «La por del cel». Editorial Les Hores. [Consulta: 31 maig 2020].
- ↑ Castillo, David. «Pare i filla a bord». ElPuntAvui.cat, 07-06-2018. [Consulta: 26 juny 2018].
- ↑
Enllaços externs
- Fleur Jaeggy a ItaliaLibri (italià)
- Barba, Andrés «Fleur Jaeggy: «Me gustan los autores místicos»». El Cultural, 28-11-2014.
Guanyadors del Premi Viareggio | |
|---|---|
| 1930s |
|
| 1940s | Silvio Micheli – Umberto Saba (1946) • Antonio Gramsci (1947) • Aldo Palazzeschi – Elsa Morante – Sibilla Aleramo (1948) • Arturo Carlo Jemolo – Renata Viganò (1949) |
| 1950s | Francesco Jovine – Carlo Bernari (1950) • Domenico Rea (1951) • Tommaso Fiore (1952) • Carlo Emilio Gadda (1953) • Rocco Scotellaro (1954) • Vasco Pratolini (1955) • Carlo Levi – Gianna Manzini (1956) • Italo Calvino – Pier Paolo Pasolini (1957) • Ernesto de Martino (1958) • Marino Moretti (1959) |
| 1960s | Giovanni Battista Angioletti (1960) • Alberto Moravia (1961) • Giorgio Bassani (1962) • Antonio Delfini – Sergio Solmi (1963) • Giuseppe Berto (1964) • Goffredo Parise - Angelo Maria Ripellino (1965) • Ottiero Ottieri – Alfonso Gatto (1966) • Raffaello Brignetti (1967) • Libero Bigiaretti (1968) • Fulvio Tomizza (1969) |
| 1970s | Nello Saito (1970) • Ugo Attardi (1971) • Romano Bilenchi (1972) • Achille Campanile (1973) • Clotilde Marghieri (1974) • Paolo Volponi (1975) • Mario Tobino – Dario Bellezza – Sergio Solmi (1976) • Davide Lajolo (1977) • Antonio Altomonte – Mario Luzi (1978) • Giorgio Manganelli (1979) |
| 1980s | Stefano Terra (1980) • Enzo Siciliano (1981) • Primo Levi (1982) • Giuliana Morandini (1983) • Gina Lagorio – Bruno Gentili (1984) • Manlio Cancogni (1985) • Marisa Volpi (1986) • Mario Spinella (1987) • Rosetta Loy (1988) • Salvatore Mannuzzu (1989) |
| 1990s | Luisa Adorno – Cesare Viviani – Maurizio Calvesi (1990) • Antonio Debenedetti (1991) • Luigi Malerba (1992) • Alessandro Baricco (1993) • Antonio Tabucchi (1994) • Maurizio Maggiani – Elio Pagliarani (1995) • Ermanno Rea – Alda Merini (1996) • Claudio Piersanti – Franca Grisoni – Corrado Stajano (1997) • Giorgio Pressburger – Michele Sovente – Carlo Ginzburg (1998) • Ernesto Franco (1999) |
| 2000s | Giorgio van Straten – Sandro Veronesi (2000) • Niccolò Ammaniti – Michele Ranchetti – Giorgio Pestelli (2001) • Fleur Jaeggy – Jolanda Insana – Alfonso Berardinelli (2002) • Giuseppe Montesano (2003) • Edoardo Albinati – Andrea Tagliapietra – Livia Livi (2004) • Raffaele La Capria – Alberto Arbasino – Milo De Angelis (2005) • Gianni Celati – Giovanni Agosti – Giuseppe Conte – Roberto Saviano (2006) • Filippo Tuena – Paolo Mauri – Silvia Bre – Simona Baldanzi – Paolo Colagrande – Paolo Fallai (2007) • Francesca Sanvitale – Miguel Gotor – Eugenio De Signoribus (2008) • Edith Bruck – Adriano Prosperi – Ennio Cavalli (2009) |
| 2010s | Nicola Lagioia – Michele Emmer – Pierluigi Cappello (2010) • Alessandro Mari – Mario Lavagetto – Gian Mario Villalta (2011) • Nicola Gardini – Franco Lo Piparo – Antonella Anedda (2012) • Paolo Di Stefano – Giulio Guidorizzi – Enrico Testa (2013) • Francesco Pecoraro – Alessandro Fo – Luciano Mecacci (2014) • Antonio Scurati – Massimo Bucciantini – Franco Buffoni (2015) • Franco Cordelli – Bruno Pischedda – Sonia Gentili (2016) • Gianfranco Calligarich – Giuseppe Montesano – Stefano Carrai (2017) • Fabio Genovesi – Giuseppe Lupo (2018) • Emanuele Trevi – Renato Minore – Saverio Ricci (2019) |
| 2020s | Paolo Di Paolo – Luciano Cecchinel – Giulio Ferroni (2020) • Edith Bruck - Flavio Santi - Walter Siti (2021) |
