Emilio Gutiérrez Caba
 |
| Biografia |
|---|
| Naixement | 26 setembre 1942 (81 anys)
Valladolid (Espanya) |
|---|
|
|
|
| |
| |
| Activitat |
|---|
| Camp de treball | Interpretació |
|---|
| Ocupació | actor, actor de teatre, actor de televisió, actor de cinema |
|---|
| Activitat | 1963 – |
|---|
| Família |
|---|
| Pares | Emilio Gutiérrez Esteban i Irene Caba Alba |
|---|
| Germans | Irene Gutiérrez Caba i Julia Gutiérrez Caba |
|---|
|
    |
Emilio Gutiérrez Caba (Valladolid, 26 de setembre de 1942) és un actor de cinema, teatre i televisió espanyol, guanyador de molts premis, entre ells diversos Goya.
Biografia
Va néixer durant una gira teatral; tota la seva família s'ha dedicat sempre al teatre i al cinema, raó per la qual va passar la infància i l'adolescència en un ambient que li devia determinar la vocació artística. Besnét de Pascual Alba, net d'Irene Alba, renebot de Leocadia Alba, fill menor d'Emilio Gutiérrez i Irene Caba Alba i nebot de Julia Caba Alba, les seves germanes Irene i Julia també s'han dedicat a la interpretació, com la seva besneboda Irene Escolar.[1][2] Va participar en l'aula de teatre organitzada per l'Instituto San Isidro de Madrid, i abans de dedicar-se a la interpretació va treballar en un laboratori de cinema de la productora Madrid Films.
L'estiu del 1962 va entrar com a professional a la companyia de Lilí Murati, amb la qual va fer la seva primera gira per Espanya. El 1963 va interpretar el paper de Peter Pan en l'obra del mateix títol que es va representar al Teatro María Guerrero de Madrid.
El 1968 va crear companyia pròpia al costat de María José Goyanes i el 1970 va estrenar una peça de l'escriptora Ana Diosdado titulada Olvida los tambores, amb la companyia de la seva germana Julia, que va col·laborar amb ell en alguns muntatges, com Olivia, de Terence Rattigan, i La profesión de la señora Warren, de Bernard Shaw, títols que van consolidar la seva carrera en el teatre.
Des de 1979 ha estrenat obres d'autors clàssics com Gil Vicente, Calderón de la Barca, Shakespeare, James Joyce i Juan Ruiz de Alarcón. No ha deixat d'intervenir en peces d'autors contemporanis, com Álvaro del Amo, Jorge Díaz, Fermín Cabal i Juan García Larrondo. En 1996 interpretà el personatge de Don Diego a El sí de las niñas, de Moratín, i el 1998 estrena La mujer de negro, de Susan Hill, obra amb què va recórrer Espanya durant gairebé quatre temporades.
En 2003 estrenà El príncipe y la corista, en la qual compartia protagonisme amb María Adánez, i el 2008 La muerte y la doncella, junto a Luisa Martín.
Pel que fa a la carrera cinematogràfica, des que va debutar el 1963, ha participat en més de vuitanta pel·lícules. El primer paper important va ser a Nueve cartas a Berta (1966), de Basilio Martín Patino, destacant després en altres pel·lícules com La caza (1965), de Carlos Saura, on interpretava un noi que assistia a una cacera en la qual tres homes grans, interpretats per Alfredo Mayo, Ismael Merlo i José María Prada, empraven les armes disparant-se entre ells.
Miguel Albaladejo i Álex de la Iglesia el van rescatar d'un semi-oblit, donant-li papers destacats pels quals va rebre diversos premis: el 2001 va aconseguir un Goya al millor actor secundari per La comunidad, d'Álex de la Iglesia, en la mateixa nit en la qual la seva germana Julia obtenia l'estatueta de millor actriu de repartiment. Va repetir el 2002, en la mateixa categoria, per El cielo abierto, de Miguel Albaladejo. Fou proposat de nou el 2007 per La torre de Suso, de Tom Fernández.
Filmografia parcial
- Frederica Montseny, la dona que parla (Laura Mañá, 2021)
- El árbol de la sangre (Julio Medem, 2018)
- Palmeras en la nieve (Fernando González Molina, 2015)
- Anacleto: Agente secreto (Javier Ruiz Caldera, 2015)
- Cinco metros cuadrados (Max Lemcke, 2011)
- Toy Story 3 (Lee Unkrich, 2010)[3]
- Retornos (Luis Avilés Baquero, 2010)
- Vidas pequeñas (Enrique Gabriel, 2010)
- Lo más importante de la vida es no haber muerto (Olivier Pictet, Pablo Martín Torrado i Marc Recuenco, 2010)
- Luna caliente (Vicente Aranda, 2009)
- Un buen hombre (Juan Martínez Moreno, 2009)
- Paisito (Ana Díez, 2008)
- La torre de Suso (Tom Fernández, 2007)
- Escuela de seducción (Javier Balaguer, 2004)
- Deseo (Gerardo Vera, 2002)
- El cielo abierto (Miguel Albaladejo, 2001)
- Y decirte alguna estupidez, por ejemplo, te quiero (Antonio del Real, 2000)
- La comunidad (Álex de la Iglesia, 2000)
- La primera noche de mi vida (Miguel Albaladejo, 1997)
- Memorias del ángel caído (Fernando Cámara i David Alonso, 1997)
- Souvenir (Rosa Vergés, 1994)
- La sombra del ciprés es alargada (Luis Alcoriza, 1990)
- Werther (Pilar Miró, 1986)
- La guerra de los locos (Manuel Matjí, 1986)
- Hierro dulce (Francisco Rodríguez, 1985)
- ¿Qué he hecho yo para merecer esto? (Pedro Almodóvar, 1984)
- Las bicicletas son para el verano (Jaime Chávarri, 1983)
- De camisa vieja a chaqueta nueva (Rafael Gil, 1982)
- La colmena (Mario Camus, 1982)
- El poderoso influjo de la luna (Antonio del Real, 1980)
- Pepe, no me des tormento (José María Gutiérrez Santos, 1981)
- El sacerdote (Eloy de la Iglesia, 1978)
- La petición (Pilar Miró, 1976)
- No somos ni Romeo ni Julieta (Alfonso Paso,1969)
- Cristina Guzmán (Luis César Amadori, 1968)
- Los guardiamarinas (Pedro Lazaga, 1967)
- Los chicos del Preu (Pedro Lazaga, 1967)
- ¿Qué hacemos con los hijos? (Pedro Lazaga, 1967)
- Nueve cartas a Berta (Basilio Martín Patino, 1966)
- La caza (Carlos Saura, 1965)
- Tengo 17 años (José María Forqué, 1964)
Teatre
- César y Cleopatra (2015)
- Poder absoluto (2012)
- Drácula (2011-2012)
- La muerte y la doncella (2008-2010)
- A Electra le sienta bien el luto (2005-2006)
- La mujer de negro (1998, 2007, 2014)
- A Electra le sienta bien el luto (2005-2006)
- La Orestiada (2005)
- Las memorias de Sarah Bernhard (2003)
- El príncipe y la corista (2002-2003)
- El sí de las niñas (1996)
- Julio César (1988)
- Los cabellos de Absalón (1983).
- El correo de Hessen (1983)
- Usted también podrá disfrutar de ella (1973)
- La profesión de la señora Warren (1973)
- Olvida los tambores (1970)
- Olivia (1970)
Trajectòria en televisió
Premis i candidatures
- Premis Goya
- Fotogramas de Plata
- Premis de la Unión de Actores
- Premis de l'Acadèmia de la Televisió d'Espanya
| Año | Categoría | Serie | Resultado |
| 2010 | Millor interpretació masculina protagonista | Gran Reserva | Guanyador |
- Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics[4][5]
| Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
| 1966 | Premi «Antonio Barbero» | Guanyador |
| 2000 | Millor actor secundari | La comunidad | Guanyador |
| 2016 | Medalla d'Honor | Guanyador |
- Premis ACE (Nova York)
| Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
| 2000 | Millor actor de repartiment | La comunidad | Guanyador |
- Premis Butaca
| Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
| 1996 | Millor actor català de cinema | Parella de tres | Guanyador |
- Premis Zapping
| Any | Categoria | Sèrie | Resultat |
| 2011 | Millor actor | Gran Reserva | Ganador |
- Premis Ondas
| Any | Categoria | Sèrie | Resultat |
| 2011 | Millor intèrpret masculí en ficció nacional | Gran Reserva | Guanyador |
- Premis Max
| Any | Categoria | Muntatge | Resultat |
| 2003 | Millor actor protagonista | La mujer de negro | Candidat |
| 2006 | Millor actor secundari | A Electra le sienta bien el luto | Guanyador |
- Premis Ceres
| Any | Categoria | Muntatge | Resultat |
| 2013 | Millor actor | Poder absoluto | Ganador[6] |
- Premis Sant Jordi de Cinematografia[7]
| Any | Categoria | Resultat |
| 2012 | Premi a la trajectòria professional | Guanyador |
- Festival de Màlaga
- Altres reconeixements
- Premi del Sindicat Nacional de l'Espectacle: Millor actor secundari per Los chicos del Preu i Los guardiamarinas (en 1967).
- Candidat als Premis Mayte (1996, 2001, 2002).
- V Premi Nacional de Teatre Pepe Isbert, Associació Amics dels Teatres d'Espanya.
- Premis Túria: Premi d'Honor (2002).
- Premi d'Honor "Ciutat d'Alacant" en la V edició del Festival de Cinema d'Alacant (2008).
- XIV edició del Certamen de Creació Audiovisual de Cabra (Còrdova).
- XIII Premi Ciutat de Cazorla de Teatre per la seva trajectòria (2009).
- Premi d'Honor en les XXVII Jornades de Teatre del Segle d'Or (2010).
- Faro de Plata 2010 en les XXII Festival de Cinema de l'Alfàs del Pi per la seva trajectòria.
- IX Premi Lorenzo Luzuriaga del Festival de Teatre Clàssic d'Almagro (2010).
- Premio "Ciutat de Saragossa" en la XV edició del Festival de Cinema de Saragossa (2010) per la seva trajectòria (ex aequo amb l'actriu Maribel Verdú).
- Premi "Pi d'Honor" de la Mostra de Teatre de l'Alfàs del Pi a la trajectòria teatral (2015).
Referències
- ↑ «Un siglo de teatro en una sola familia de actores». Diario ABC. Blanco y Negro, 26-03-1960. [Consulta: 25 juny 2015].
- ↑ «Cuatro generaciones de actores: los Caba Alba». Diari ABC. Blanco y Negro, 22-06-1974. [Consulta: 26 juny 2015].
- ↑ Posa la veu en la versió espanyola a Timothy Dalton i cantant el tema compost per Randy Newman "Quan estem junts".
- ↑ «Premios del CEC a la producción española de 1966». Círculo de Escritores Cinematográficos. Arxivat de l'original el 2016-03-05. [Consulta: 15 setembre 2018].
- ↑ «Ganadores de la 72 edición de las medallas CEC». CEC. [Consulta: 11 març 2018].
- ↑ Emilio Gutiérrez Caba, Premio Ceres 2013 al Mejor Actor
- ↑ «57 edicion de los premios RNE Sant Jordi de Cinematografia». RTVE, 16-04-2013 [Consulta: 29 març 2018].
|
|---|
| 1980s | |
|---|
| 1990s | |
|---|
| 2000s | |
|---|
| 2010s | |
|---|
| 2020s | |
|---|
