El sueño de la razón
| Tipus | obra literària  |
|---|---|
| Autor | Antonio Buero Vallejo |
| Llengua | castellà |
| Lloc de la narració | Madrid |
| País d'origen | Espanya |
El sueño de la razón és una obra de teatre de Antonio Buero Vallejo, estrenada en 1970. El títol és una referència al gravat El son de la raó produeix monstres.[1]
Argument
Ambientada en el Madrid de 1823, l'obra se centra en els últims anys de vida del pintor Francisco de Goya, les seves limitacions provocades per la sordesa i les seves relacions amb el seu amant Leocadia. A través de la sordesa d'aquest personatge —de nou una tara física—, Buero simbolitza la incapacitat d'alguns per a sentir el sentit de la realitat.
Representacions destacades
- Teatro Reina Victoria, Madrid, 7 de febrer de 1970. (Estrena).
- Intèrprets: José Bódalo, María Asquerino, Miguel Ángel, Antonio Queipo, Ricardo Alpuente, Antonio Puga.[2][3]
- Compañía Dramática Española, Valladolid, 23 de setembre de 1975.[4]
- Director: José Osuna.
- Intèrprets: José María Prada, Queta Claver.
- Centro Dramático Nacional, Madrid, 1994.
- Intèrprets: Juan Gadea, Lluís Fornés, Manuel de Blas, Marina Saura, Carmen Belloch.
- Teatro Español, Madrid, 9 de juny de 2023[5]
- Director: José Carlos Plaza
- Intèrprets: Ana Fernández (Leocadia), María Heredia (Emiliana, Gata), Chema León (El Rey, Sargento), Carlos Martínez-Abarca (Arrieta), Montse Peidro (Gumersinda).
Referències
Enllaços externs
- Fitxa de l'obra a Cervantes virtual
Anunci de l'adaptació de 2023 a YouTube
