Edi Orioli
 La Cagiva Elefant que va pilotar en un Ral·li Dakar  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 5 desembre 1962 (61 anys) Udine (Itàlia) |
| Activitat | |
| Ocupació | pilot de motociclisme, pilot de ral·li raid (automobilisme) |
| Esport | ral·li raid enduro |
| Lloc web | ediorioli.com… |
  | |
| Carrera esportiva | |
|---|---|
| Nacionalitat |  Itàlia |
| Temporades | 1985 - 2005 |
| Equips | Honda, Cagiva, Yamaha, Isuzu |
| Palmarès en enduro | |
| C. d'Itàlia | 2 (1984-1985) |
| Resultats als ISDE | |
| Trofeu | 1 (1986) |
| Palmarès en raids | |
| Ral·li Dakar | 4 (1988, 1990, 1994, 1996) |
| Ral·li dels Faraons | 2 (1982, 1993) |
Edi Orioli (Udine, 5 de desembre de 1962) és un ex-pilot de ra·lis italià, guanyador del Ral·li Dakar en la categoria de motos en quatre ocasions[1] (el 1988 amb una Honda NXR, el 1990 i el 1994 amb una Cagiva Elefant i el 1996 amb una Yamaha). Ha participat en diversos ral·lis tant en categoria de motos com en cotxes, obtenint bons resultats en ambdues categories. El 2005 i el 2007 va participar en el Ral·li Dakar en categoria de cotxes, al volant d'un Isuzu.
Biografia
Edi Orioli va començar a competir en enduro l'any 1978, on de seguida va destacar. Participà en diverses curses del Friül i acabà sempre entre les primeres posicions; més tard en va guanyar títols nacionals (el primer, el trofeu IMF Cadet en 50cc, el 1979[2]) i mundials: el 1986 va formar part de l'equip italià que va guanyar el trofeu als ISDE, celebrats a San Pellegrino Terme, Itàlia.
El 1985 va començar a dedicar-se als ral·lis, modalitat en què ha aconseguit nombrosos èxits. Ha participat en 13 edicions del Ral·li Dakar i el 1988 va aconseguir-hi la primera victòria d'un pilot italià en motocicleta (aquell any era també el primer que Honda estava representada a la cursa per un equip italià).[3]
L'any 2000, Orioli va decidir abandonar les motos. Gran aficionat també als automòbils, al llarg de la seva trajectòria ha disputat nombroses curses en ral·lis nacionals i curses de resistència en la categoria de turismes, participant cinc vegades a les 24 hores de Nürburgring i a les 24 hores de Spa-Francorchamps. Abans, ja havia competit amb cotxes en rares ocasions, com ara el 1993 a la Baja italiana, que va guanyar conduint un Mercedes TE Raid.[4]
Palmarès
- 2 Campionats d'Itàlia d'enduro (1984-1985)
- 1 victòria al Trofeu dels ISDE amb l'equip italià (1986)
- 4 victòries al Ral·li Dakar (1988, 1990, 1994 i 1996)
- 2 victòries al Ral·li dels Faraons (1982 i 1993)
Resultats al Ral·li Dakar
| Any | Categoria | Marca | Posició |
|---|---|---|---|
| 1986 | Moto | Honda | 6è |
| 1987 | Moto | Honda | 2n |
| 1988 | Moto | Honda | 1r |
| 1989 | Moto | Cagiva | 7è |
| 1990 | Moto | Cagiva | 1r |
| 1991 | Moto | Cagiva | 8è |
| 1992 | Moto | Cagiva | 7è |
| 1993 | Automòbil | Mercedes | Ret. |
| 1994 | Moto | Cagiva | 1r |
| 1995 | Moto | Cagiva | 3r |
| 1996 | Moto | Yamaha | 1r |
| 1997 | Comentarista per a Italia 1[5] | ||
| 1998 | Moto | BMW | Ret. |
| 1999 | Moto | KTM | Ret. |
| 2005 | Automòbil | Isuzu | 41è |
| 2007 | Automòbil | Isuzu | 17è |
Referències
- ↑ De la Torre, Juan Pedro «Campeones esenciales. Edi Orioli» (en castellà). Moto Verde. Motor Press Ibérica [Madrid], núm. 478, maig 2018, p. 72.
- ↑ «Tutte le gare del mondo» (en italià). Motociclismo. Edisport Editoriale, Speciale n° 2, març 1980, pàg. 171.
- ↑ «DAKAR RETRO 1979-2009» (en francès). dakar.com. Arxivat de l'original el 12 agost 2011. [Consulta: 7 novembre 2011].
- ↑ «ORIOLI AL DECIMO COMPLEANNO DELL'ITALIAN BAJA» (en italià). ediorioli.com. [Consulta: 7 novembre 2011].
- ↑ «RALLY: SPECIAL EDAKAR-AGADEZ-DAKAR SU ITALIA 1» (en italià). adnkronos.com. [Consulta: 10 gener 2012].
Vencedors del Ral·li Dakar - Motos | |||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||||||
