Denis Pétau
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 21 agost 1583 Orleans |
| Mort | 11 desembre 1652 (69 anys) París |
| Cardenal | |
| 1639 – | |
| Dades personals | |
| Altres noms | Antonius Kerkoetius |
| Religió | Catolicisme |
| Formació | Universitat de París Liceu Louis-le-Grand |
| Activitat | |
| Camp de treball | Cronologia i cataphatic theology (en)  |
| Ocupació | historiador, catedràtic, bibliotecari, filòsof, teòleg, físic |
| Ocupador | Liceu Louis-le-Grand (1618–1643) Collège Henri-IV vu La Flèche (1613–1618) Jesuit College of Reims (en) (1609–1613)University of Bourges (en) (1603–1605) |
| Professors | Nicolas Ysambert |
| Influències | Joseph Juste Scaliger |
| Orde religiós | Companyia de Jesús |
Denis Pétau (21 d'agost de 1583, Orleans - 11 de desembre de 1652, París) fou un jesuïta francès, teòleg i autor de diverses obres sobre cronologia històrica, dinasties, ciutats, etc. Es formà a La Sorbonne, on defensà la seva tesi per ser mestre d'arts en grec.[1]
Arribà a ser bibliotecari reial, i les seves obres teològiques foren molt influents en la dogmàtica catòlica, en particular la seva obra De theologicis dogmatibus presenta un nou apropament a la dogmàtica, més centrat en la història de la seva formulació que en les tesis i distincions pròpies del sistema escolàstic. D'aquesta manera donà lloc a la història del dogma com a disciplina.[2]
