Consonant africada

Modes d'articulació
  • Obstruent
    •     Oclusiva
    •     Africada
    •     Fricativa
      •         Sibilant
  • Sonorant
    •     Nasal
    •     Bategant
    •     Aproximant
    •     Vocal
      •         Semivocal
  • Lateral
  • Vibrant
Flux d'aire
  • Pulmonar
  • Ejectiu
  • Implosiu
  • Lingual (clics)
  • Linguopulmonar
  • Linguoejectiu
  • Vegeu aquesta plantilla

Una consonant africada (o simplement africada en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula com una oclusiva més una fricativa al mateix punt d'articulació. Quan el flux d'aire interromput és alliberat, en comptes de remoure ràpidament la llengua (o altre òrgan articulatori) com en l'articulació d'un oclusiu simple, l'oclusió és afluixada lentament, creant un període de fricció audible.

Les africades més comunes pertanyen al punt d'articulació alveolar, com ara les consonants [tʃ] i [dʒ] del català, [ts] (trobat en, entre d'altres, alemany i mandarí), i [dz] (trobat en, entre d'altres, italià).

En general, africades sonores són poc comunes, llevat [dʒ]. Africades bilabials (p.e. el [pf] d'alemany) són menys comunes que les alveolars, i africades velars (com ara el [kx] trobat en seTswana) són molt rars. Les llengües na-dené sovint tenen moltes africades coronals (és a dir, dentals, alveolars, i postalveolars), incloent les insòlites africades laterals, les quals sent oclusives seguides per fricatives laterals. El nàhuatl clàssic també va tenir una africada lateral, [tɬ], i fou un so molt característic de la llengua, però la majoria de les varietats modernes de nàhuatl l'han perduda.


  • Vegeu aquesta plantilla

Anterior Quasi-
anterior
Central Quasi-
posterior
Posterior
Tancada
iy
ɨʉ
ɯu
ɪʏ
ɪ̈ʊ̈
ʊ
eø
ɘɵ
ɤo
əɵ̞
ɤ̞
ɛœ
ɜɞ
ʌɔ
æ
aɶ
äɒ̈
ɑɒ
Quasitancada
Semitancada
Mitjana
Semioberta
Quasioberta
Oberta
Pulmonars
Lloc → Labial Coronal Dorsal Laríngia
↓ Mode Bila­bial Labio­dental Den­tal Alve­olar Post­alve­olar Retro­flexa Pal­a­tal Ve­lar Uvu­lar Fa­rín­gia Glo­tal
Nasal m ɱ n ɳ̊ ɳ ɲ̊ ɲ ŋ̊ ŋ ɴ
Oclusiva p b t d ʈ ɖ c ɟ k ɡ q ɢ ʡ ʔ
Fricativa ɸ β f v θ ð s z ʃ ʒ ʂ ʐ ç ʝ x ɣ χ ʁ ħ ʕ h ɦ
Aproximant ʋ ɹ ɻ j ɰ̊ ɰ
Bategant ⱱ̟ ɾ ɽ ɢ̆ ʡ̯
Vibrant ʙ r ɽ͡r ʀ ʜ ʢ
Fricativa lateral ɬ ɮ ɭ˔̊ ɭ˔ ʎ̥˔ ʎ˔ ʟ̝̊ ʟ̝
Aproximant lateral l ɭ̊ ɭ ʎ̥ ʎ ʟ̥ ʟ ʟ̠
Bategant lateral ɺ ɺ̢ ʎ̯ ʟ̆
No pulmonars
Clics ʘ ǀ ǃ ǂ ǁ
ʘ̃ ʘ̃ˀ ʘ͡q ʘ͡qʼ
Implo­sives ɓ ɗ ʄ ɠ ʛ
Eject­ives t̪ʼ ʈʼ
θʼ ɬʼ ʃʼ
ʂʼ ɕʼ χʼ tsʼ tɬʼ
cʎ̝̥ʼ tʃʼ ʈʂʼ kxʼ kʟ̝̊ʼ qχʼ
Africades
p̪f b̪v ts dz ʈʂ ɖʐ
ɢʁ ɟʝ cʎ̥˔ ɟʎ˔ kʟ̝̊ ɡʟ̝
Coarticulades
Frica­tives ɕ ʑ ɧ
Aproxi­mants ʍ w ɥ ɫ
Oclu­sives k͡p ɡ͡b ŋ͡m
 
  • Quan els símbols apareixen en parelles, esquerra-dreta representen les consonants sordes-sonores
Consonants i vocals amb els sons
  • Vocals
  • Consonants
    • Pulmonars
    • No pulmonars
    • Africades
    • Coarticulades
  • Les taules contenen símbols fonètics que potser no es mostrin correctament en alguns navegadors.
    Registres d'autoritat
    Bases d'informació