Bruno Coulais

Infotaula de personaBruno Coulais

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Bruno Serge Marie Coulais Modifica el valor a Wikidata
13 gener 1954 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
16è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballBanda sonora Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódirector d'orquestra, pianista, compositor, compositor de bandes sonores Modifica el valor a Wikidata
Activitat1978 Modifica el valor a Wikidata –
MovimentMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Premis
  • (30 novembre 2019)  Cavaller de l'Orde Nacional del Mèrit
  • (17 gener 2013)  Oficial de l'orde de les Arts i les Lletres
  • (2004)  Premi del Cinema Europeu al millor compositor europeu, per l'obra Les Choristes Modifica el valor a Wikidata

Lloc webbrunocoulais.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0006020 Allocine: 42510 Allmovie: p86060 TMDB.org: 35073
Spotify: 5kjb55jtwPnbYXXDvP4x7R iTunes: 16440139 Last fm: Bruno+Coulais Musicbrainz: c5a0743b-de76-4311-9a11-c49c8733aed1 Songkick: 151354 Discogs: 460589 Allmusic: mn0000531308 Modifica el valor a Wikidata

Bruno Coulais (París, 13 de gener de 1954) és un compositor francès, conegut per les seves bandes sonores per al cinema.[1]

Coulais va néixer a Paris, de pare originari de la Vendée i mare d'origen jueu iraquià.[2][3]

Va començar la seva educació musical amb el violí i el piano, desitjós de convertir-se en un compositor europeu de música clàssica. No obstant això, una sèrie d'esdeveniments el van orientar gradualment cap a la música per al cinema. Va rebre una especial influència del director cinematogràfic François Reichenbach, qui li va sol·licitar el 1977 compondre la banda sonora per a la seva pel·lícula documental "Mèxic màgic". El primer llargmetratge per al qual va crear la música va ser "La dona secreta" (1986), dirigida per Sébastien Grall.

Fins a finals de la dècada de 1990 va mantenir un baix perfil, component especialment per a televisió. El seu nom pot associar-se a les produccions per a TV de Gérard Marx i Laurent Heynemann. També va compondre les bandes sonores per "El petit príncep va dir" (Le petit prince a dit) de Christine Pascal i "El fill del tauró" (Le fils du requin) d'Agnès Merlet el 1993.[1]

Referències

  1. 1,0 1,1 «Bruno Coulais : "La musique peut changer le sens d'un film"». [Consulta: 27 setembre 2019].
  2. Rodrí­guez, Mary Carmen. «Los mundos de Coraline» (en castellà). Arxivat de l'original el 2019-09-27. [Consulta: 27 setembre 2019].
  3. «Bruno Coulais : Un premier rendez-vous réussi pour les "Rencontres de Calenzana"» (en francès). [Consulta: 27 setembre 2019].
  • Vegeu aquesta plantilla
Premi Georges Delerue
  • Daniel Schmid (BMD) (1985)
  • Jean-Luc Godard (BUEM) (1985)
  • Ry Cooder (BOM) (1986)
  • Pirjo Honkasalo i Pekka Lehto (BAM) (1986)
  • Benoît Lamy (1987)
  • Ástor Piazzolla (1988)
  • Toru Takemitsu (1989)
  • Michael Haneke (BUMF) (1989)
  • Michael Kamen (1990)
  • Rachid Bouchareb (1991)
  • David Robbins (1992)
  • Hou Hsiao-hsien (1993)
  • Frédéric Devreese (1994)
  • Tôn-Thất Tiết (1995)
  • Bruno Coulais (1996)
  • Vangelis (1997)
  • Simon Fisher Turner (1998)
  • Rachel Portman (1999)
  • Tan Dun (2000)
  • Vladimír Godár (2001)
  • Howard Shore (2002)
  • Zygmunt Konieczny (2003)
  • Miguel Miranda i José Tobar (2004)
  • Stephen Warbeck (2005)
  • Tony Gatlif i Delphine Mantoulet (2006)
  • Benny Andersson (2007)
  • Tolib Shakhidi (2008)
  • Nathan Larson (2009)
  • Hong-jip Kim (2010)
  • Evgueni i Sacha Galperine (2011)
  • Olivier Assayas (2012)
  • Lim Giong (2013)
  • Boris Debackere (2014)
  • Johnnie Burn (2015)
  • Johnny Jewel (2016)
  • Dan Romer (2017)
  • Stuart A. Staples (2018)
  • Mica Levi i Lena Esquenazi (2019)
Registres d'autoritat
Bases d'informació