Batalla d'Almosala

Infotaula de conflicte militarBatalla d'Almosala
Revolta contra els almoràvits (1144-1147)
Batalla d'Almosala (PI 1150)
Batalla d'Almosala
Batalla d'Almosala
Batalla d'Almosala
Tipusbatalla Modifica el valor a Wikidata
Datasetembre de 1145
Coordenades37° 12′ N, 3° 36′ O / 37.2°N,3.6°O / 37.2; -3.6
LlocGranada
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
ResultatVictòria almoràvit
Bàndols
Imperi almoràvit imperi almoràvit Islam Emirat de Mursiyya
Comandants
Islam Ibn Abi Ya'far al-Jusani
Forces
12.000 homes
Baixes
Desconegudes Desconegudes
  • Vegeu aquesta plantilla
Revolta contra els almoràvits
(1144-1147)
Mértola - Oriola - Xàtiva - Granada - Almosala - Al-Ludjdj

La batalla d'Almosala, de 1145 fou una de les batalles de la Revolta contra els almoràvits.

Antecedents

En plena revolta contra els almoràvits, Ahmad ibn Hamdin al-Taglibí,[1] governant de la República de Qurtuba va al respondre al missatge dels murcians en què li demanaven parer respecte al successor a l'emirat de Mursiyya que havien de donar a la mort d'Abu al-Hayy, els va enviar de governador Abd Al·làh ats-Tsagri, mentre designaven cadí a Ibn Abi Ya'far al-Jusani.[2][3] Una segona versió afirma que el mateix Ahmed Saif ed-Dawla Zafadola va enviar a Abd Al·làh ats-Tsagri, que es trobava a Conca, a encarregar-se del comandament de Madina Mursiyya, proclamant la sobirania de Zafadola, que fou reconegut emir de Mursiyya a mitjans de febrer de 1145,[4]

Al cap de poc de governar ats-Tsagri va ser deposat i empresonat pel cadí Ibn Abi Ya'far al-Jusani, que va reconèixer la sobirania de Zafadola, qui va apoderar-se després d'un setge d'Oriola, que estava en mans dels almoràvits. La seva absència va ser aprofitada pels partidaris d'ats-Tsagri, que el van alliberar, reposant la seva autoritat, però de nou fou deposat per Ibn Abi Ya'far, havent de retirar-se amb els seus a Conca, abandonant el setge de Xàtiva que havia començat. En ser de nou deposat ats-Tsagri va reprendre el seu atac contra Xativa, havent de desistir i tornant a Alacant.

Zafadola, que lluitava contra els almoràvits al setge de Granada on ja estaven reduïts a l'alcassaba des d'on feien freqüents sortides contra les tropes assetjants, que van arribar a patir en les accions obstinades, entre altres pèrdues, el fill d'Imad ed-Dawla i el governador de la plaça, Abenadha, va demanar el suport d'Ibn Abi Ya'far, qui es va dirigir a Granada el setembre de 1145.

Batalla

La host d'Ibn Abi Ya'far al-Jusani es componia d'uns 12.000 homes[5] entre infanteria i cavalleria i es trobava molt propera a reunir-se amb l'exèrcit assetjador d'Ahmed Saif ed-Dawla, quan els almoràvits van sortir de la medina i van caure sobre ells d'improvís en el lloc dit l'Almosala el setembre de 1145, on es va donar la batalla en la qual Ibn Abi Ya'far va morir.

Conseqüències

Finalment Ahmed Saif ed-Dawla va aixecar el setge de Granada, que va quedar en mans de Zafadola, però després de la seva derrota a la batalla d'Almosala va caure en mans almoràvits[6] fins a la seva caiguda en mans dels almohades l'1148.[7]

Les tropes d'Ibn Abi Ya'far al-Jusani van tornar a Alacant, i quan la seva mort es conegué a conegut a Madina Mursiyya fou nomenat Abu 'Abd al-Rahman Muhammad ibn Tahir, que es va afanyar a proclamar la sobirania de Zafadola però aviat es va declarar independent i va donar el comandament de les seves tropes al seu germà Abubéker, sent atacat per un exèrcit enviat contra ell per Ahmad ibn Hamdin de Qurtuba, que comptava també amb partidaris a Mursiyya, però sense aconseguir apoderar-se d'aquesta ciutat, tot i repetir l'atac. Tanmateix, el descontentament dels seus súbdits corria potser encoratjat pels parcials de Zafadola, de manera que van decidir buscar el suport d'Abd Al·làh ibn Iyad

Referències

  1. (castellà) Ignacio González Cavero, Una revisión de la figura de Ibn Mardanish. Su alianza on el Reino de Castilla y la oposición frente a los Almohades Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. p.99 (nota)
  2. (castellà) Taifa de Murcia Llista de governants de Múrcia
  3. Segons els historiadors àrabs citats per Gaspar i Remiro
  4. Es va encunyar moneda al seu nom però d'aquesta mateixa data 540 de la Hegira es van emetre dinars a nom de Abeniyad i de Abdallah el Zegrí, la qual cosa posa de manifest que aquests tres personatges es disputaven el govern de la ciutat de Múrcia
  5. (castellà) Casto M. del Rivero, Reseña histórico-Numismática del Reino de Murcia
  6. Període des de l'1 gener de 1140 al 31 desembre de 1149[Enllaç no actiu]
  7. (anglès) Albert F. Calvert. Granada, present and bygone

Bibliografia

  • (castellà) Casto M. del Rivero, Reseña histórico-Numismática del Reino de Murcia