Ateneu Català de la Classe Obrera

Ateneu Català de la Classe Obrera

Dades
Tipus	ateneu
Forma jurídica	associació voluntària
Història
Creació	1861, Barcelona
Governança corporativa
Seu	Mercaders, 42 i plaça Beates, 2 Palau Bassols (Barcelonès)

L'Ateneu Català de la Classe Obrera fou una associació fundada el 1861 a Barcelona^[1] per un grup de liberals progressistes (entre els quals el republicà Joan Nuet^[2]) que tenia el propòsit de difondre la cultura entre els obrers.^[3] A partir de la Revolució de 1868 l'Ateneu va virar ideològicament aglutinant un nucli de dirigents obrers que, més endavant, impulsarien el bakuninisme espanyol de la Primera Internacional: Rafael Farga i Pellicer, Jaume Balasch i Josep Llunas i Pujals.^[3] Igualment com la FRE de l'AIT, fou clausurat en produir-se el cop d'estat del general Manuel Pavía el gener del 1874.^[1][3]

Quan el moviment obrer organitzat va poder recuperar-se, el 1881 l'Ateneu va tornar a activar-se dirigit aleshores per Manuel Bochons i Josep Pàmies i sota el nom d'Ateneu Obrer de Barcelona.^[3]

Referències

Bibliografia

• Aracil Martí, Rafael. Memòria de la transició a Espanya i a Catalunya: Ensenyament, cultura, justícia. Edicions Universitat Barcelona, 2006. ISBN 8447530442. 
• Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 1.147 p.; p. 75 entrada: "Ateneu Català de la Classe Obrera" i p. 743 entrada: "Nuet i Vidal, Joan". ISBN 84-297-3521-6.