Angolar

Angolar

Lungua N'golá
Tipus	llengua, llengua criolla i llengua viva
Ús
Parlants	5.000[1]
Autòcton de	Illa de São Tomé
Estat	São Tomé i Príncipe
Classificació lingüística
llengua humana pidgins i criolls criolls portuguesos
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet llatí
Codis
ISO 639-2	aoa
ISO 639-3	aoa
Glottolog	ango1258
Ethnologue	aoa
IETF	aoa

L'angolar, també Ngola (Lungua N'golá) és una de les llengües nacionals de São Tomé i Príncipe. És parlat en la punta sud de l'illa de São Tomé, parlada pels angolars principalment al voltant de la vila de São João dos Angolares, en el districte de Caué.

Descripció

Essent una llengua criolla de base portuguesa, l'angolar difereix força dels criolls de Guinea-Bissau, Senegal, Gàmbia i Cap Verd. El substrat de l'angolar es basa principalment en les llengües kwa, parlades a Costa d'Ivori, Ghana, Togo, Benín i Nigèria. El seu lèxic té 70% de semblança amb el forro, 67% amb el principense (o lunguyè) i 53% amb l'annobonès (o fa d'ambu) de l'illa veïna d'Annobón (Guinea Equatorial). El 30% de lèxic en què l'angolar difereix del forro té els seus orígens en el kimbundu i kikongo d'Angola.

Els angolars són un grup ètnic distint que atribueix el seu origen al naufragi, al sud de l'illa de São Tomé, d'un vaixell negrer amb esclaus portats d'Angola a mitjan segle xvi. Molts angolars actualment parlen també forro o alhora portuguès i hi ha una tendència a integrar-se entre els forros -que significa 'persones lliures'-, que constitueixen el principal grup ètnic de São Tomé i Príncipe.

Referències

Bibliografia

• ARBOR, Ann (1998). The Angolar Creole Portuguese of São Tomé (West Africa): its grammar and sociolinguistic history, New York, Graduate Center, University of New York.