Alí ibn Mujàhid Iqbal-ad-Dawla

Infotaula de personaAlí ibn Mujàhid Iqbal-ad-Dawla
Biografia
Naixementc. 1010 Modifica el valor a Wikidata
Mort1081 Modifica el valor a Wikidata (70/71 anys)
Saragossa (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Emir Emirat de Dàniyya
1044 – 1076
← Mujàhid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciógovernant Modifica el valor a Wikidata
Família
PareMujàhid Modifica el valor a Wikidata

Alí ibn Mujàhid al-Amirí Iqbal-ad-Dawla (àrab: علي بن مجاهد العامري إقبال الدولة, ʿAlī ibn Mujāhid al-ʿĀmirī Iqbāl ad-Dawla) (?, c. 1010 - Saragossa, 1081) va ser emir de Dàniya entre els anys 1044 i 1076 de l'era cristiana.

Joventut

Durant una ràtzia contra Sardenya del seu pare el 1014 fou capturat i enviat a la cort de l'emperador Enric II, on fou educat en el cristianisme, però després de pagar el rescat deu anys més tard, retornà a l'islam.[1]

Política interior

Succeí el seu pare Mujàhid ibn Abd-Al·lah en contra de l'oposició del seu germà Hassan. Prengué el títol honorífic d'Iqbal-ad-Dawla ("prosperitat de la dinastia") però perdé la sobirania sobre els seus territoris a mans del rei Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir de la taifa de Saraqusta, quan aquest es presentà davant de Dàniya amb un notable exèrcit en 1076.[2] Acabà casant-se amb una de les seves filles.

Arran d'aquests fets, el valí de Mayurqa Abd-Al·lah ibn al-Murtada ibn al-Àghlab allotjà la família del rei destronat i actuà de manera independent fins que l'any 1087 es proclamà emir i convertí Mayurqa en una taifa.[3]

Política exterior

Bernat I de Claramunt fou enviat per la comtessa Almodis de la Marca a la cort d'Alí ibn Mujàhid Iqbal-ad-Dawla vers el 1045.[4]

En desembre del 1057 signà un conveni amb el bisbat de Barcelona pel qual es comprometia a protegir els cristians mossàrabs de la taifa de Dàniya i reconeixia la jurisdicció del bisbat barceloní sobre les esglésies del seu regne, tant dels territoris peninsulars com dels territoris insulars de Mayūrqa, a canvi de reconeixement cristià de la seva sobirania sobre aquests territoris.[5] Aquest conveni fou al·legat dos segles després quan, finalitzada la Croada contra Al-Mayûrqa (1229-1232) per part de Jaume I d'Aragó, el bisbat de Barcelona reclamà la seva sobirania sobre les terres de Mallorca.

Referències

  1. (castellà) Vicente Coscollá, La Valencia musulmana, p.30
  2. Maíllo Salgado, Felipe. Vocabulario de historia árabe e islámica (en castellà). Ediciones AKAL, 2007, p.935. ISBN 8446005875. 
  3. «Abd Allah al-Murtada ibn Aglab». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 18. Palma: Promomallorca, p. 270. ISBN 84-8661702-2. 
  4. Busquets i Molas, Esteve. Història de Capellades. Ed. promoguda per un Grup de Capelladins sota el Patronatge de l'Ajuntament, 1972. 
  5. Tarradell, Miquel. Història del País Valencià. Edicions 62, 1975, p. 235. ISBN 8429711570. 
Bases d'informació