Afrocaribenys als Estats Units

Infotaula de grup humàAfrocaribenys dels Estats Units
Llenguaanglès, llengua criolla, francès, castellà, altres
Religiócristianisme, rastafarisme, altres
Grups relacionatsAfroamericans estatunidencs, afrocaribenys, afroporto-riquenys, afrojamaicans, afrohaitians, afroamericans d'Antigua i Barbuda, Afroamericans de Saint Kitts i Nevis, Afrobahamians, Afrocubans, Afrodominicans, Afroamericans de Dominica, Afroamericans de Martinica, Afroamericans d'Antigua i Barbuda, Afrogrenadins, afroamericans de Trinitat i Tobago, Afrobarbadians
Regions amb poblacions significatives
Nova York, Nova Jersey, Connecticut, Florida, Califòrnia

Els afrocaribenys dels Estats Units són els afrocaribenys que han emigrat als Estats Units i els seus descendents. Aquests són el grup d'immigrants negres més nombrós dels Estats Units.[1] Concretament representen el 63% dels 5 milions de persones d'origen africà que immigraren als Estats Units a la dècada de 1990; concretament més d'un milió i mig d'afrocaribenys migraren als Estats Units en aquesta dècada.[1] Són considerats caribenys aquelles persones originàries de les nacions del Carib: Bahames, Cuba, Jamaica, Haití, la República Dominicana, Puerto Rico (que és estat lliure associat dels Estats Units), Saint Kitts i Nevis, Martinique, Dominica, Antigua i Barbuda, Barbados, Grenada i Trinitat i Tobago, la majoria dels quals a principis del segle XX eren colònies de l'Imperi Britànic o dels Estats Units.

Els afrocaribenys (sobretot els afrojamaicans) han tingut una gran influència en la història dels afroamericans estatunidencs.[2]

Història

Marcus Garvey fou un dels afrocaribenys dels Estats Units més influents. Ell va fundar la Universal Negro Improvement Association i el diari afroamericà Negro World. El seu nacionalisme negre fou una resposta a la percepció que els Estats Units dominaven i ocupaven Haití, Cuba i la República Dominicana (nacions en les quals hi havia una gran proporció d'afrodescendents) per als seus propis interessos econòmics i geopolítics.[2] A més a més, els altres territoris caribenys eren dependències de l'Imperi Britànic a principis del segle xx. Al mateix temps, aquest nacionalisme negre també va influir de manera important en les possessions britàniques del Carib, on hi va haver revoltes contra la metròpolis.[2]

Després de la Segona Guerra Mundial la majoria de les colònies caribenyes britàniques van obtenir la independència. El govern britànic va intentar que s'unissin en un sol estat, la Federació de les Índies Occidentals, però aquesta va col·lapsar al 1962. Els nous petits estats que es crearen depenien econòmicament del turisme i les finances internacionals. Els polítics caribenys van criticar les polítiques estatunidenques vers els països caribenys com neocolonials.[2]

Demografia i geografia

Els afrocaribenys també han estat una font destacable en el número d'afroestatunidencs, ja que la majoria han estat integrats a la comunitat afroestatunidenca, sobretot a les grans ciutats com Nova York. Algunes de les zones en les quals hi viuen més afrocaribenys són Nova Jersey, Connecticut i Florida (en aquest últim estat, sobretot afrocubans). Gairebé tres quarts dels afrocaribenys estatunidencs viuen a la ciutat de Nova York. Altres estats on hi ha una presència destacable d'afrocaribenys són Califòrnia i Massachusetts.[2]

Influència dels afrocaribenys en la cultura i la política afroestatunidenca

Els afrocaribenys han influenciat als afroestatunidencs sobretot en el camp cultural:

  • El rastafarisme és un moviment religiós que important de la comunitat afroestatunidenca que veu a Garvey com un profeta i que pren els colors de la bandera d'Etiòpia (vermell, groc i verd) com a colors de la negritud. També ha influenciat molt en la música dels negres estatunidencs. Hi ha gèneres musicals que s'hi basen com el ska, el bluebeat, el hip-hop i el Reggae. El jamaicà Bob Marley és una de les principals figures heroiques dels afroestatunidencs.[2]
  • En el camp esportiu, cal destacar la presència d'afrocaribenys en esports com el beisbol des de la dècada de 1950.[2]

Personalitats notables

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Continuity and change in Caribbean immigration» (en anglès). People's World, 08-07-2005. [Consulta: 25 maig 2017].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Simonelli, David «The Caribbean». Encyclopedia of African American history. 1896 tot he present. From the age of segregation to the twenty-first century. Oxford University Press, Vol. 1, 2009, pàg. 328-329. «ISBN 978-0-19-516779-5»

Bibliografia

  • Bandon, Alexandra, 1994: West Indian Americans, New York, Maxwell Macmillan International ed.
  • Halliburton, Warren J, 1994: The West Indian-American Experience, Brookfield, Connecticut, Ed. Millbrook Press.
  • Henke, Holger, 2001: The West Indian Americans, Wesport, Connecticut, Ed. Greenwood Press.
  • Knight, Franklin W i Collin A. Palmer (eds), 1989: The Modern Caribbean, Chapell Hill, University of North Carolina Press.
  • Vegeu aquesta plantilla
Estats
Negres d'Alabama · Negres d'Alaska  · Negres d'Arizona  · Negres d'Arkansas · Negres californians · Negres de Carolina del Nord · Negres de Carolina del Sud · Negres de Colorado · Negres de Connecticut · Negres de Dakota del Nord · Negres de Dakota del Sud · Negres de Delaware · Negres de Florida · Negres georgians · Negres hawaiians  · Negres d'Idaho  · Negres d'Illinois  · Negres d'Indiana  · Negres d'Iowa  · Negres de Kansas  · Negres de Kentucky  · Negres de Louisiana  · Negres de Maine  · Negres de Massachusetts  · Negres de Maryland  · Negres de Michigan  · Negres de Minnesota  · Negres de Mississipí  · Negres de Missouri  · Negres de Montana  · Negres de Nebraska  · Negres de Nevada  · Negres de Nou Mèxic  · Negres de Nou Hampshire  · Negres de Nova Jersey  · Negres de l'estat de Nova York  · Negres d'Ohio  · Negres d'Oklahoma  · Negres d'Oregon  · Negres de Pennsilvània  · Negres de Rhode Island  · Negres de Tennessee  · Negres texans  · Negres d'Utah  · Negres de Vermont  · Negres de Virgínia  · Negres de Virgínia de l'Oest  · Negres de l'estat de Washington  · Negres de Wisconsin  · Negres de Wyoming
Districte federal
Negres de Washington DC
Àrees insulars
Immigrants
Immigrants africans als Estats Units  · Afrocaribenys als Estats Units  · Afrollatinoamericans als Estats Units  · Garífunes als Estats Units  · Algerians als Estats Units  · Angolenys als Estats Units  · Beninesos als Estats Units  · Berbers als Estats Units  · Beninesos als Estats Units  · Burkinabesos als Estats Units  · Camerunesos als Estats Units  · Coptes als Estats Units  · Egipcis als Estats Units  · Immigrants de Guinea Bissau als Estats Units  · Burkinabesos als Estats Units  · Immigrants del Cap Verd als Estats Units  · Congolesos als Estats Units  · Equatoguineans als Estats Units  · Eritreus als Estats Units  · Etíops als Estats Units  · Fules als Estats Units  · Gabonesos als Estats Units  · Gambians als Estats Units  · Ghanesos als Estats Units  · Guineans als Estats Units  · Immigrants de Guinea Bissau als Estats Units  · Igbos als Estats Units  · Iorubes als Estats Units  · Ivorians als Estats Units  · Kenyans als Estats Units  · Libis als Estats Units  · Liberians als Estats Units  · Immigrants de Malawi als Estats Units  · Malians als Estats Units  · Mauritans als Estats Units  · Marroquins als Estats Units  · Nigerians als Estats Units  · Immigrants de Níger als Estats Units  · Senegalesos als Estats Units  · Immigrants de Sierra Leone als Estats Units  · Somalís als Estats Units  · Sudafricans als Estats Units  · Sudanesos als Estats Units  · Immigrants de Sudan del Sud als Estats Units  · Tanzanesos als Estats Units  · Immigrants de Togo als Estats Units  · Tunissians als Estats Units  · Ugandesos als Estats Units  · Immigrants de Zimbabwe als Estats Units
Altres