Afinitat química

L'afinitat química en la química física és la propietat electrònica per la qual espècies químiques dissimilars són capaces de formar compostos químics.[1] També es pot referir l'afinitat química a la tendència d'un àtom o compost per combinar-se per reacció química amb àtoms o compostos de composició no igual.

Concepció moderna

En termes moderns, es diu que hi ha afinitat al fenomen que ocorre quan certes molècules tenen tendència a agragar-se o enllaçar-se. Molts escrits fins cap a l'any 1925, es refereixen a "la llei de l'afinitat química" ("law of chemical affinity").

Termodinàmica

La definició actual de la IUPAC és que l'afinitat A és la derivada parcial negativa de l'energia lliure de Gibbs G respecte a l'avançament de reacció (extent of reaction) ξ a pressió i temperatura constant.[2] Això és,

A = − ( ∂ G ∂ ξ ) P , T . {\displaystyle A=-\left({\frac {\partial G}{\partial \xi }}\right)_{P,T}.}

Història

La "afinitat química", històricament, es referia a l'"energia electromagnètica" que causa reaccions químiques.[3] també i més generalment, i més abans en el temps, era la ″tendència a combinar-se″ de qualsevol parell de substàncies.[4]

Notes

  1. ↑ Chisholm 1911, Affinity, Chemical
  2. ↑ IUPAC Green Book and Gold Book in .pdf
  3. ↑ Thomas Thomson. (1831). A System of Chemistry, vol. 1. p.31 (chemical affinity is described as an "unknown force"). 7th ed., 2 vols.
  4. ↑ Levere, Trevor, H.. Affinity and Matter – Elements of Chemical Philosophy 1800-1865. Gordon and Breach Science Publishers, 1971. ISBN 2-88124-583-8. 

Referències

  • EB1911|wstitle=Affinity, Chemical

Enllaços externs

  • William Whewell. "Establishment and Development of the Idea of Chemical Affinity". History of Scientific Ideas. 2:15ff.
  • Chemical Affinity and Absolute Zero - 1920 Nobel Prize in Chemistry Presentation Speech by Gerard de Geer
  • Elements, Principles and the Narrative of Affinity – Essay Review